Cultura

Mirador

Lucia Bosé: mort d’una distingida actriu italiana

Lucia Bosé ha deixat dit al seu llibre de memòries, escrit pel seu amic Roberto Liberatori, que, quan només tenia setze anys i treballava en una pastisseria de Milà, va ser “descoberta” per Luchino Visconti, que va intuir que tenia una gran fotogènia i que podia ser un “animal cinematogràfic”. Bosé, que va néixer l’any 1931 a Milà i va morir ahir a l’edat de 89 anys a causa del coronavirus, no va treballar amb Visconti, però, els anys cinquanta, ho va començar a fer amb altres cineastes italians. Era en plena època del neorealisme i es buscaven nous actors i noves actrius per interpretar personatges populars. Poc després de conèixer Visconti, va guanyar el concurs de Miss Itàlia el 1947. Essent d’una família humil, tenia un aspecte de milanesa refinada, però va interpretar una pastora a Non c’e pace tra glu ulivi, una de les pel·lícules camperoles de Giuseppe di Santis, que just abans havia dirigit Riso amaro, amb Silvana Mangano. Era el 1950. Aquell mateix any, Michelangelo Antonioni va confiar-li el paper protagonista d’una dona burgesa en el seu primer llargmetratge, Cronaca di un amore: un personatge tan atrapat pel seu matrimoni amb un home gelós, que l’investiga perquè creu que li és infidel, com per una culpa motivada per un fet fosc del seu passat.

En aquells primers anys cinquanta neorealistes, va continuar encarnant dones de les classes populars, però, sense el físic voluptuós de moltes de les actrius italianes sorgides a l’època, la seva distinció freda va propiciar que fos ideal per representar les aspiracions burgeses, És així que entre Giuseppe di Santis, pel qual també va ser una de les dones que busquen treball a Roma ore 11, i Antonioni, amb qui va fer un altre film (La signora senza camelie) interpretant-hi una noia que aconsegueix convertir-se en actriu per descobrir desenganyada la falsedat del món cinematogràfic, Lucia Bosé va començar una interessant carrera com a actriu que fa que sigui molt més que la italiana que va casar-se amb el torero Luís Miguel Dominguín, que la mare de Miguel Bosé, amb el qual sembla que va mantenir una relació tan intensa com conflictiva, que la pintora que va crear un Museo de Los Àngeles amb una col·lecció d’obres que tenen en comú la representació dels àngels, que la dona gran amb els cabells tenyits de blau que a vegades feia declaracions estrafolàries. Sens dubte, però, el seu casament amb Dominguín (l’any 1955, a Las Vegas) va fer-la popular a l’Estat espanyol, on va arribar per participar en el film de Juan Antonio Bardem Muerte de un ciclista, en el qual és una dona que, casada amb un ric empresari, té un amant i vagareja conduint el seu cotxe, amb el qual mata accidentalment un obrer en bicicleta i fuig amb la culpa enganxada.

Abans de casar-se amb Dominguín, Lucia Bosé va treballar amb Luís Buñuel a Cella s’apelle l’aurore, un film amb producció francesa en què interpreta una jove italiana vídua que, a Còrsega, s’enamora d’un metge i hi viu una història amb un final feliç, cosa insòlita en el món surrealista del cineasta aragonès. El torero, però, va fer que abandonés la carrera d’actriu. Hi va tenir tres fills: a més de Miguel, Lucia i Paola. L’any 1967, farta de les infidelitats de Dominguín, se’n va divorciar i aleshores va tornar al cinema, participant en films de Pere Portabella (Nocturn 29), Fellini (Satyricon), Basilio Martín Patino (Del amor y otras soledades), Marguerite Duras (Nathalie Granger), Jeanne Moureau (Lumière), Daniel Schmid (Violanta) i Jaime Chavarri (Los viajes escolares), entre altres. Una selecció que, en tot cas, vol fer present que cineastes especials van veure que era, com va intuir Visconti, un “animal cinematogràfic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els difícils obstacles per a la reactivació de l’audiovisual

Barcelona
El Conte
Melcior Comes

Teoria de la finestra

L’Arnau, poesia amb filosofia
Mirador

L’Arnau, poesia amb filosofia

Montgrí celebra el Record Store Day amb discos de Cala Vento i Lagartija Nick

Torroella de Montgrí / Figueres
Ajornen la publicació del llibre de Carles Puigdemont

Ajornen la publicació del llibre de Carles Puigdemont

Eva Baltasar
Novel·lista

“No em barallo amb les paraules, hi ballo”

Barcelona
la música

Bob Dylan, la cançó... de l’any?

CESC GAY
Director de cinema

“És curiós com ens adaptem a tot. La cuina és ara un lloc important”

ISONA PASSOLA
Presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català

“Tinc la impressió realment que la cultura ens defensa, ens salva”