Cultura

La reina Isabel II i els càntabres

Herminia Luque guanya el premi Edhasa de novel·la històrica i José Manuel Aparicio en queda finalista

A totes dues obres hi ha trames d’amor propi, d’una dona i de tot un poble

Aquest any, el premi Edhasa de novel·la històrica ha arribat a la tercera edició i consolida el seu paper com a promotor del gènere, fins al punt que, obligats pels molts originals de qualitat que han rebut, han decidit afegir un finalista. “Encara no tenim clar si establir-ho a partir d’ara o fer com aquest any i, si una obra s’ho mereix, comptar amb un finalista”, va comentar l’editor Daniel Fernández.

La guanyadora ha estat la professora d’història Herminia Luque (Granada, 1964), amb la novel·la La reina del exilio. El finalista, el consultor editorial José Manuel Aparicio (Bilbao, 1975), amb Bellum cantabricum.

L’editorial, en no tenir prevista la figura del finalista, ha optat per dividir salomònicament la dotació de 20.000 euros en dues parts, decisió potser una mica injusta pel que fa a la guanyadora. Això sí, el guardó, de vidre, és més gros el de Luque.

Fernández va lamentar que les precaucions pel coronavirus minvessin molt la presència de mitjans i de membres del jurat. Va ser un lliurament força fred, tot i que simpàtic.

“Aquest any hem rebut 276 originals, dels quals 143 s’ajustaven a les bases del premi i són els que hem llegit i valorat”, va comentar l’editor. És curiós que fins a 133 originals no fossin aptes. Potser hi ha qui escriu però no sap llegir.

La novel·la guanyadora, La reina del exilio, ofereix una aproximació a la figura d’Isabel II en el seu exili a París. “Vaig veure que era una figura amb moltes llums i ombres, molt maltractada per la literatura. El seu fracàs com a reina va ser el fracàs del règim liberal, que venia de l’absolutista, però també el triomf de la misogínia”, va explicar l’autora.

La novel·la, amb dues línies narratives, “no és una obra política, ni parla del poder”: “Hi ha aventura, amor i una visió de l’època des d’ambients molt diferents”, hi va afegir Luque. L’autora granadina ha publicat novel·les com ara Bitácora de Poseidón (2010), El códice purpúreo (2011), Al sur de la nada (2013) i, entre d’altres, Amar tanta belleza, premi Málaga de novel·la 2015.

Pel que fa al finalista, José Manuel Aparicio, que es va quedar enlluernat quan de jove va llegir Jo, Claudi, de Robert Graves, ofereix a Bellum cantabricum “una història de romans, d’una època, l’any 26 aC, i un espai geogràfic no gaire habituals”, va comentar l’autor. Narra la lluita dels habitants de Cantàbria, Astúries i una mica de Galícia, contra l’Imperi romà. “De fet, des del primer a l’últim full, mostro la recerca de llibertat del protagonista i de tot un poble”, explica Aparicio, que admet que té més influència, pel que fa a l’època romana, de les pel·lícules que de les novel·les.

La secretària del jurat, Penélope Acero, va fer un bon resum del gènere històric a l’Estat espanyol. “Primer ningú llegia novel·la històrica; després van arribar tot d’autors estrangers, sobretot anglosaxons; després van aparèixer molts autors espanyols, i ara ja hi ha moltes autores i, a més, moltes obres tenen protagonistes femenines.”

En qualsevol cas, un gènere a l’alça que guanya força i solvència amb un premi com aquest.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els clients de les llibreries no podran tocar els llibres i els expositors i prestatgeries s’hauran de cobrir

Barcelona

Arqueologia ‘punk’

barcelona

El Llull encapçala un acord a quatre bandes

Barcelona

De la galàxia al laberint i l’infern

Barcelona

Primers ‘brots verds’ a les platees, després del confinament

BARCELONA

Els curts de Toucedo a la Filmoteca

Conversa entre Haraway i Torres

EL LLIBRE

‘Cor d’àngel’

GASPAR HERNÀNDEZ
ESCRIPTOR I PERIODISTA. ACABA DE PUBLICAR “LA LLIBERTAT INTERIOR” (ED. COLUMNA)

“Depenem massa de les nostres ments racionals i del que pensem”