Cultura

Plensa adora el ‘film noir’

L’artista escull ‘thrillers’ i cinema negre en el cicle ‘Carta blanca’ de la Filmoteca

“Vaig poc al cinema, normalment veig pel·lícules a casa perquè en trec el so”, comentava ahir Jaume Plensa a la Filmoteca de Catalunya, en una conversa distesa amb la premsa. “Prefereixo imaginar-me els diàlegs que sentir-los”, es va justificar, amb un to gens despectiu, més aviat de respecte absolut per un art que “a tots ens ha marcat”. La Filmoteca el va convidar a fer una tria dels seus films preferits en el cicle Carta blanca a Jaume Plensa i ell ha respost amb una sorprenent selecció de thrillers i cinema negre anglosaxons, dirigits per cineastes com Hitchcock, Cronenberg, Welles, Howard Hawks, els germans Coen... Ahir va presentar El topo en una sessió a la Filmoteca. Els deu títols que ha triat es projectaran fins al 29 de març.

No hi busqueu films sobre artistes ni, en general, cinema europeu: “És una tria poc intel·lectual –reconeix–. Sempre dic que soc un escultor de polígon, fill del Mediterrani, i la meva manera d’arribar al cinema és així, sense reflexions massa profundes.” La seva passió pel film noir va néixer dels llibres de Dashiell Hammet: “Vaig descobrir Collita roja i d’aquí vaig passar a llegir tot Hammett i després Raymond Chandler i altres escriptors.”

Títols recents

La tria inclou sis títols dels darrers 30 anys, entre els quals, Apocalypto –“ve a ser cinema negre a la jungla”–, The international –“l’escena en què destrossen un museu és una cosa que tots hem somiat alguna vegada”– o Promeses de l’est –“Viggo Mortensen despullat, amb tatuatges, barallant-se amb ganivet en una sauna és d’una bellesa absoluta”–. De Muerte entre las flores i Los idus de marzo diu que tenen en comú que “no saps com acaben”, i això li agrada molt, perquè “és com un fragment de vida”.

La tria inclou clàssics com El sueño eterno –“Humphrey Bogart és el meu heroi”–, El manantial –“sempre s’ha vist els artistes com en un estat d’excitació total, i això té un punt tan ridícul que em resulta tendre”– o Els ocells –“omplir la immensitat d’ocells em sembla una idea molt bonica, però Hitchcock ho fa de manera perversa”.Tot i la seva passió pel cinema, no es veu dirigint: “M’agrada el cinema per la narrativa, el veig com la novel·la. Crec que seria un gran fotògraf i un pèssim director de cinema, la gent s’avorriria amb mi.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un Macba en acció

barcelona

Obrint finestres

figueres

Música viva, però en línia

BARCELONA
Un tast de...
‘Escalada a l’Everest’, de George Mallory

Una llarga història

Blaumut obre a Strenes la gira acústica ‘0000’

girona
subhasta

Ventura Pons ven la seva col·lecció d’art

Música

Ethno Catalonia s’ajorna i ressitua alguns concerts

música

Bon Jovi publica un tema sobre George Floyd

cinema a la fresca

Sala Montjuïc programa ‘Joker’ i ‘Parásitos’