Cultura

Crítica

teatre

Un nou cop de porta

Què passaria si els personatges de Per un sí o per un no (que van donar a conèixer a Catalunya el 1987Josep Maria Flotats i Juanjo Puigcorbé) els interpretessin dues dones? El 2014 ja es va veure una nova versió amb Lluís Soler i Xavier Boada, sense notables aportacions. Doncs, llegit avui, que es converteix en la història d’un empoderament similar al de la Nora de Casa de nines. Ara, no cal un cop de porta final; n’hi ha prou amb una rèplica final com convencent-se a una mateixa.

La directora Elena Fortuny ha deixat que les rèpliques, però, ressonin en dos cossos femenins. La peça ara respira molt subtilment una posició de jerarquia entre tots dues amistats. La dona que representa Isabelle Bres mira a terra, fuig de la mirada de la seva amiga. Per la seva banda, la dona segura a qui dona veu Maria Pau Pigem no s’explica com una criaturada pot trencar la seva relació.

La famosa rèplica “està bé... [pausa], això” sona com una alarma en la memòria dels espectadors que han vist produccions anteriors. Però no hi insisteixen gaire: el conflicte no és per la gota que fa vessar el got, sinó per l’aigua acumulada durant tota la convivència anterior. És insòlit detectar com una rèplica fulmina una relació. Ara és la demostració que una persona està fent-se valer al costat de l’altra. El matís de les dues marca la relació desigual habitual entre elles i com, de cop, com un signe de rebel·lia, l’una s’aixeca i es reivindica. Lúcida troballa.

Per un sí o per un no
Autora: Nathalie Sarraute
Direcció: Elena Fortuny
Intèrprets: Isabelle Bres i Maria Pi Pigem
Dimarts, 25 de febre (fins al 22 de març) a l’Akadèmia


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Art
Crònica

Per què no et talles el cap?

Barcelona
Valentín Roma
DIRECTOR DE LA VIRREINA CENTRE DE LA IMATGE

“El museu s’hauria de rearmar ideològicament”

barcelona
Un tast de...
‘La drecera’, de Miquel Martín i Serra Avançament editorial

Una infantesa a l’Empordà

L’Auditori rep Strenes i té nova programació d’estiu

girona
CINEMA

Kawase, Ozon i Vinterberg, a Sant Sebastià

Un 23 de juliol sense cotxes

Barcelona

Pere Faura ‘fulmina’ la dansa

BARCELONA

Luw preestrena a la Devesa el seu primer disc

girona
COVID-19

Ni mascaretes ni distància per als artistes