Cultura

Les dotze dramaturgues Tantes, callades i valentes

El TNC dedica l’Epicentre del 2019/20 a les autores pioneres, després que el 2017/18 ja abordés en un monogràfic la dramatúrgia de Lluïsa Cunillé

Hi haurà dues aproximacions ben personals a la novel·la ‘Solitud’, de Víctor Català
Villamor: “Sento terror per l’iceberg del que hauria d’aparèixer” de les autores
L’Epicentre permet reunir i publicar textos de les dramaturgues, alguns inèdits

La satisfacció que el TNC explori obertament el treball de 12 dramaturgues és amarga, encara. Perquè les directores (no hi ha cap autora viva) s’exclamen de veure què poc normalitzada està la dramatúrgia femenina. Efectivament, Xavier Albertí proposa cada temporada un Epicentre per poder ampliar el coneixement de parts del patrimoni teatral català que han quedat tapats. El 2014/15 es va abordar a l’Epicentre de L’origen de l’oblit els treballs de dramaturgs dels anys quaranta i cinquanta (Pedrolo, Palau i Fabre), però no es va vincular cap de les autores d’avui. Les autores d’ahir, com les dramaturgues i directores d’avui, són moltes i valentes. S’ha acabat que la història les mantingui callades. Albertí, que ja va programar un Epicentre amb una dramaturga (Lluïsa Cunillé el 2017/18), admetia a aquest diari que en la seva darrera temporada el paradigma farà un gir.

Tot i l’estol de 12 autores que es reivindiquen d’alguna manera (només hi ha el muntatge Solitud, de Víctor Català, dirigit per Alícia Gorina, que farà temporada a la Sala Petita i posteriorment farà una notable gira per Catalunya), queda pendent de descobrir altres firmes, amb una procedència obrera, que completés el quadre. De fet, s’hi podrien haver encabit peces que ja s’han estrenat, com ara la revisió de La infanticida de Víctor Català (Atrium, 2020) o Paradisos oceànics d’Aurora Bertrana (Espai Lliure, dins del Grec 2019). Albertí reconeixia que la previsió en la programació (molt més avançada que la resta) ha fet impossible incloure’n.

Alícia Gorina aclaria que la seva proposta de Solitud neix d’una necessitat personal, no d’un encàrrec. En aquest sentit, adverteix que la peça fuig del format comercial (“tot i que deu ser la meva direcció més comercial”). La directora volia trobar un tema que li permetés replantejar el feminisme de principis del XIX per posar-lo en contrast amb la convulsió del 8-M actual. Víctor Català es va atrevir a parlar en aquella peça de dos tabús (d’ara, i encara és de la seva època): la violència de gènere i el desig sexual. Paral·lelament, Solitud a Stromboli és una aventura que feia anys que s’estava coent. Fina Rius compara la novel·la de Víctor Català amb el film de Roberto Rossellini (del 2 al 5 d’abril a la Sala Tallers).

Un Èdip modern

L’huracà, de Carme Montoriol, es veurà en quatre funcions a la Tallers (del 12 al 15 de març). La directora Mònica Bofill la defineix com un Èdip modern. Respectaran la llengua i, sorprenentment, asseguren que s’hi connecta ràpidament perquè la dona és al centre de la història i és el personatge més ben definit.

Només el 18 i el 19 de març es fa el vincle entre les autores Lluïsa Denís, Rosa Maria Arquimbau i Víctor Català amb les pintores de l’època. Es fa una lectura esmiescenificada al MNAC d’Una venjança com n’hi ha poques, Es rifa un home! i Les cartes, de les tres autores, respectivament. Clara Manyós, directora de Les cartes, remarcava en la presentació de la setmana passada que és necessari treure les autores de la vitrina, per fer-les ben vives i no permetre que es perpetuï el silenci de les noves autores del segle XXI. Ester Villamor, directora d’Una venjança..., confessava “terror per l’iceberg del que hauria d’aparèixer” de les dramaturgues que no s’ha volgut escoltar, tot admetent que “em sento molt afortunada però també una mica trista” d’afrontar un treball tant puntual. Per acabar, Marta Aran, directora d’Es rifa un home!, reivindica aquest teatre com actual, no arqueològic.

Compositores del Modernisme relaciona algunes dramaturgues amb altres compositores. Els alumnes de l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) interpreten el 2 d’abril a la Sala Gran peces de Narcisa Freixas, Lluïsa Denís, Lluïsa Casagemas, Carme Karr, Matilde Escalas, Maria Lluïsa Güell, Emma Chacón, Onía Farga i Maria Lluïsa Ponsa. Una complicitat institucional (veïnal) més.

Arola publica textos

Les 12 veus, en general, alternen l’ofici de l’escriptura amb el periodisme. Són activistes, tot i que defensin idees d’un espectre no sempre coincident. L’Epicentre, més que justificar un grup d’espectacles, el que promou és la recerca de textos i biografies. La complicitat amb Arola Editors és notable perquè s’editaran diversos volums: Teatre reunit de Víctor Català (amb inèdit inclòs); de Rosa M. Arquimbau; de Carme Montoriol, a més de L’huracà de Montoriol i l’antologia a cura de Mercè Ibarz que inclou obres de les 12 autores. Ja no callaran més.

Maria Lluïsa Algarra

Barcelona, 1916- Mèxic Districte Federal 1957

Jutgessa, periodista i dramaturga.Primera jutgessa de Catalunya i d’Espanya, coneguda de periodista com la geganta revolucionària. A Mèxic, on s’exilia, continua activa en premsa, ràdio, televisió i teatreEstrena Judith al 1936 al Poliorama.

Maria Domènech

Alcover 1874- Barcelona, 1952

Periodista, narradora, poeta i dramaturga. Es nega anar a les Carmelites i aprèn a casa amb mestres cultivats. Confernciant, denuncia la condició obrera i les professions femenines.

Lluïsa Denís

Barcelona, 1862-1946

Dramaturga, música i pintora. Filla de rendistes, té una bona educació. Ls núpcies amb Santiago Rusiñol l’arracona fins que mor, el 1931 i llavors esclata creativament.

Rosa Ma Arquimbau

Barcelona, 1909-1992

Periodista, narradora i dramaturga. Esquerrana, feminista i sufragista. Trasllada a escena llibertats estilístiques, temàtiques i personatges (sobretot femenins).

Víctor Català

Caterina Albert L’Escala, 1869-1966

Dramaturga, poeta, narradora, prosista i pintora. Filla de terratinents. Autodidacta. Políglota. Coneix bé el clima teatral europeu en què s’inscriu. S’oposa a les normes fabrianes.

Cecília A. Màntua

Cecília Alonso Bozzo (Barcelona 1905-1974)

Periodista, dramaturga, narradora i publicista cinematogràfica. Dirigeix temporalment Feminal. Explora el ràdioteatre i musicals amb tocs cinematogràfics al Paral·lel.

Carme Karr

Barcelona 1865-1943

Periodista, narradora, música, publicista cultural i dramaturga. Catalanista, feminista pacifista. Autora polièdrica una de les femnistes substancialsdel XX amb Monsderà i Bonnemaison.

Dolors Monserdà

Barcelona, 1845-1919

Narradora, poeta, prosista, periodista, assagista, activista social i dramaturga. De família burgesa cultivada. Primera dona a presidir els Jocs Florals (1909).

Carme Montoriol

Barcelona 1892-1966

Traductora, narradora, pianista, poeta i dramaturga. Políglota en sis idiomes. Cofunda el Lyceum club de Barcelona. Se suma a la Institució de les Lletres Catalanes en la Guerra Civil.

Maria Carratalà

Barcelona, 1899-1984

Música, pianista, docent i crítica musical, periodista, traductora i dramaturga. Esquerrana, catalanista, feminista. El 1934 s’adhereix al Congrés Mundial de Dones de París.

Llucieta Canyà

La Bisbal d’Empordà, 1901- Barcelona, 1980

Periodista, articulista, assagista i dramaturga. El 1929 debuta al diari conservador La Veu de Catalunya, Primera dona a tenir secció pròpia. Activista feminista pel sufragi femení.

Felip Palma

Palmira Ventós Barcelona, 1858-1916

Dramaturga, narradora, actriu i pintura afeccionada. Vida molt discreta. Publica narrativa i estrena teatre durant poc temps; aviat es retira de la vida cultural per malaltia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

‘Malnazidos’, un film de zombis en el marc de la Guerra Civil, inaugurarà la 53a edició del Festival de Sitges

Barcelona

Superar la Covid

barcelona

Carme Portaceli, la capitana

BARCELONA

Urbanisme valida el pla especial de Sant Pere de Rodes

EL PORT DE LA SELVA
FIGUERES

El mural de Wäwä

Un tast de....
‘La dama de l’orgue’, d'Albert Torrens

D’alumna a professora

Crítica
música

Gran senyora

COVID-19

Nou crit d’alerta de l’Acadèmia de la Música

Mor Nuri Yglesias, esposa de Miquel Mascort i fundadora d’El Claustre

girona