Cultura

Memòria present

No perdre el rastre que els vençuts van deixar a la platja d’Argelers fa 80 anys, durant la Retirada, és el que busca

el muntatge d’Aina Huguet Rastres Argelers , produït pel Maldà i que divendres es va veure a la sala La Planeta de Girona, inclosa en la gira per les comarques gironines que ha portat l’obra també a la Jonquera.

Argelers, la Jonquera, llocs comuns d’aquesta memòria sensible, la de la Guerra Civil, que el text d’Huguet reivindica en la seva cruesa i misèria a partir de les veus de dues dones, Lola i Maria, que representen, amb el seu testimoni, el dels més de 100.000 republicans espanyols engabiats en el filferro espinós del camp d’Argelers. Té una escenografia sòbria però contundent i reflexiva, en què la sorra s’ha substituït per molta roba amuntegada i escampada; una imatge que recorda que el drama d’Argelers és ben viu, com ara en els camps de refugiats sirians a Grècia. Amb el relat de la Lola i la Maria s’exemplifiquen també dos models de dona de la República. La primera, amb un cistell; la segona, amb una maleta. La Lola, que no sap de lletra, del camp i sense idees polítiques, però que ha fugit per por i amb un marit al front, i la Maria, modista, de ciutat, que llegeix Miguel Hernández i amb un company que la instrueix en la lluita a través del Bloc Obrer Camperol. Diverses veus en off complementen els relats vitals de la Lola i la Maria amb els d’altres testimonis extrets de l’extensa bibliografia sobre l’exili i Argelers. I, a la platja, les dues dones, enmig del drama i de l’infern, compartiran i s’ajudaran tot i la breu escena d’enveja pel tros de pa més gros. Una crida a la sororitat, contrapunt a l’inici de la història, quan dues germanes distanciades troben el diari de l’àvia Maria.

L’obra destaca per imatges potents com ara la coreografia dels parts o textos amb pòsit feminista recitats a dos veus i amb el picar de mans a l’estil de Rosalía. El text explicita la duresa i les condicions infrahumanes; el drama hi era i les interpretacions ho subratllen. Però perquè també hi és ara en altres “platges”, la memòria és necessària i propostes com aquesta hi contribueixen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

‘Malnazidos’, un film de zombis en el marc de la Guerra Civil, inaugurarà la 53a edició del Festival de Sitges

Barcelona

Superar la Covid

barcelona

Carme Portaceli, la capitana

BARCELONA

Urbanisme valida el pla especial de Sant Pere de Rodes

EL PORT DE LA SELVA
FIGUERES

El mural de Wäwä

Un tast de....
‘La dama de l’orgue’, d'Albert Torrens

D’alumna a professora

Crítica
música

Gran senyora

COVID-19

Nou crit d’alerta de l’Acadèmia de la Música

Mor Nuri Yglesias, esposa de Miquel Mascort i fundadora d’El Claustre

girona