Cultura

La connexió amb el Japó

Miró, Tàpies i Llorens Artigues van seguir amb interès la tradició japonesa

Ricard Bru parla a Tòquio de la influencia de l’art popular japonès en la creació artística catalana

La relació entre l’art japonès i els artistes catalans, en especial en l’àmbit de la cultura popular, és quelcom que ve de lluny, més enllà del manga i la cultura gastronòmica, tan popular a casa nostra. Ricard Bru, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, és al Japó fent tasques de recerca i difusió del que va suposar el moviment mingei i la introducció de l’art popular nipó a Catalunya, amb una conferència inclosa a l’Institut Cervantes de Tòquio.

El mingei undô o moviment de l’art popular japonès va ser un corrent artístic que es va desenvolupar a finals dels anys vint i, sobretot, dels anys trenta del segle passat posant l’accent en la filosofia de la recuperació de l’art popular fet a mà per gent anònima. L’objectiu del moviment era preservar les arts tradicionals del país i potenciar la bellesa estètica d’uns objectes tradicionals, molts d’ells anònims i d’ús quotidià, que s’estaven perdent per la industrialització del país. En plena difusió d’aquest moviment, a finals dels anys trenta, al Japó hi arriben dos catalans, Eudald Serra i Cels Gomis, que queden meravellats pel mingei, tal com explica Bru en la conferència.

Mentre resideixen al país del sol ixent al llarg dels períodes bèl·lics a Europa, ambdós catalans mantenen intenses relacions amb els principals promotors del moviment, com ara Shoji Hamada, Keisuke Serizawa i Yanagi Soetsu, i esdevenen uns dels principals col·leccionistes, i fins i tot creadors d’obres artístiques d’aquest moviment popular en el cas de Serra. A finals dels any quaranta, tots dos artistes tornen a Catalunya i decideixen que han de donar a conèixer aquest moviment artístic a casa nostra. I una de les primeres coses que fan és organitzar el que seria una de les primeres exposicions d’art popular japonès a Europa, explica Bru. Aquesta exposició obté el suport del Club Cobalto 49, entorn de què es trobaven artistes d’avantguarda com ara Miró i Tàpies.

A partir d’aquest moment, hi va haver una xarxa d’artistes interessats en aquest moviment, com ara Joan Miró i Josep Llorens Artigas, que al llarg dels anys cinquanta i seixanta van fer exposicions i van introduir alguns dels principis estètics i filosòfics del moviment mingei al nostre país, amb un gran èxit.

Exposició al MNAC

Bru, que està preparant l’exposició De Hamada a Artigas. Els colors del foc al MNAC, que s’inaugurarà el 20 de novembre vinent, assegura que els diversos museus d’art popular japonès repartits pel país estan sorpresos de descobrir els forts vincles de Catalunya amb aquest moviment i perquè té una de les col·leccions més completes i interessants d’Occident.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Art
Crònica

Per què no et talles el cap?

Barcelona
Valentín Roma
DIRECTOR DE LA VIRREINA CENTRE DE LA IMATGE

“El museu s’hauria de rearmar ideològicament”

barcelona
Un tast de...
‘La drecera’, de Miquel Martín i Serra Avançament editorial

Una infantesa a l’Empordà

L’Auditori rep Strenes i té nova programació d’estiu

girona
CINEMA

Kawase, Ozon i Vinterberg, a Sant Sebastià

Un 23 de juliol sense cotxes

Barcelona

Pere Faura ‘fulmina’ la dansa

BARCELONA

Luw preestrena a la Devesa el seu primer disc

girona
COVID-19

Ni mascaretes ni distància per als artistes