Cultura

Crítica

cinema

Un ‘anime’ romàntic

El amor está en el agua no és, evidentment, el primer anime romàntic, tenint encara recent un exemple amb tant d’èxit com Your name, però el cas és que desenvolupa sense complexos una història d’amor més enllà de la mort. Dit això a banda de l’anècdota que la distribució espanyola hagi esperat a estrenar la pel·lícula el dia de Sant Valentí. Signada per Masaaki Yuasa, arranca amb l’amor sobtat entre un bomber i una surfista que, en principi, sembla precedit per la contemplació fascinada del noi en veure la noia com es mou joiosament enmig de les onades, però que té el seu origen en un episodi antic de salvament a l’aigua, cosa relacionada amb l’esperit d’ajuda (tant pel que fa a l’instint com a la voluntat) als altres, que és fonamental en el film.

A partir del coup de foudre, assistim a una mena de comèdia romàntica en què els seus mateixos protagonistes ironitzen sobre el fet que són uns cursis enganxosos; tanmateix, un fet tràgic fa que la pel·lícula transiti per un melodrama de la pèrdua i del dol que persisteix, però diluint-se amb la irrupció d’un element fantàstic amb caràcter de llegenda: la persona morta reviu dins de l’aigua, fent-se el fantasma només visible per a la persona enamorada. Aquest element aporta una poesia que defineix els moments més bells, no només en un sentit plàstic, de la pel·lícula, que després es perd una mica en desenvolupar altres trames narratives, fent atenció a altres personatges, i en fer explícit el seu missatge de realització personal a través de l’(auto)ajuda.

El amor está en el agua
Director: Masaaki Yuasa Gènere: animació
Japó, 2019


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Satué, de fora cap a dins

barcelona

Ateneu de la Cançó, viable i necessari

BARCELONA
Un tast de...
Ambrosia de Jordi Masó Avançament editorial

Una brevetat que fa virtut

Joan Garriga
MÚSIC

“Vaig començar a tocar en grups pel «blues»”

BARCELONA
Una casa amb fantasmes
Mirador

Una casa amb fantasmes

Amb un suau aroma d’estiu

Barcelona
Crítica
teatre

Hem perdut la brúixola

Publiquen una guia de l’obra de Rafael Masó

girona

El públic de l’Strenes ovaciona Sopa de Cabra en la presentació del seu nou disc ‘La gran onada’ a Girona

Girona