Cultura

Suñol torna a Suñol

La fundació del col·leccionista, mort al novembre, reprèn la seva activitat amb un tríptic expositiu que revisa la seva col·lecció

La primera mostra a la nova seu de les Corts teoritza sobre els clàssics de l’art contemporani

“Una exposició estàtica és una exposició morta.” Amb aquesta convicció la Fundació Suñol comença avui la seva nova etapa en el seu nou espai del barri de les Corts. Un recomençament marcat per l’absència del seu fundador, Josep Suñol, que es va morir al novembre just quan el centre artístic que va obrir el 2007 en un pis del passeig de Gràcia preparava les jornades de portes obertes –que malgrat tot es van fer– per presentar el local que ocuparà a partir d’ara, a peu de carrer del número 14 del carrer Mejía Lequerica.

Sense haver-la previst com un homenatge, l’exposició inaugural (millor dit, exposicions, com es veurà), treballada pausadament en vida del col·leccionista, ho acabarà sent. És un homenatge emocional i emocionant a allò que va cisellar els seus valors humans: l’art i, més concretament, l’art que va col·leccionar.

Tornar a la col·lecció Suñol, una de les millors en l’àmbit privat de l’Estat, però per tornar-hi per camins diferents, era el sentit que el director Sergi Aguilar volia imprimir en la represa de l’activitat de la fundació. Tornar a omplir les parets de les seves obres sense més, no. Dotar-les de noves lectures, noves reflexions, nous significats, sí. Encapsular-les, no; subministrar-los noves vides, sí.

L’ambició ha estat compartida entre l’equip de la institució i un extern, l’escriptor, historiador de l’art i comissari Valentín Roma, director artístic de la Virreina. Es tractava de generar un dispositiu, insisteixen, que permetés de “mirar una altra vegada la col·lecció Suñol com si fos la primera vegada”. En el procés de “repensar” els rics fons, integrats per 1.200 peces, que va reunir Suñol al llarg de la seva vida, Roma hi va detectar “tres intensitats”, de manera que la seva proposta ha agafat el format de tríptic expositiu.

La renovada Fundació Suñol reapareix, doncs, En tres actes, el títol genèric de les tres mostres que es desplegaran durant tot aquest any. La primera, que s’obre avui, conté Obres mestres conegudes, “peces que qualsevol museu del món desitjaria tenir”, sosté Roma, pel prestigi dels seus autors (Miró, Dalí, Calder, Man Ray, Fontana, Warhol, Tàpies, Chillida, Barceló...), però, sobretot, per la seva potència. La importància de l’obra, per tot allò que encara ens comunica, per sobre de la signatura, és una de les idees que recorre aquest projecte expositiu. També la d’un debat tan interessant com complex, i fins i tot misteriós: què fa mestra una obra d’art contemporani. En els textos curatorials que ha escrit Roma hi ha molts fils per estirar.

Segona intensitat per a la segona exposició, Tot el que és sòlid s’esvaneix (a partir del 12 de maig). El focus es posarà sobre la sensibilitat que tenia Suñol per la pintura abstracte, de la qual Roma en reivindica “la impressionant tradició a Catalunya” en una genealogia “de set, vuit autors” des dels anys setanta fins ara. “Convé no oblidar-ho”, rebla.

Una altra iconografia “molt potent” a la col·lecció és el rostre. D’aquest es proveirà la tercera, i última, exposició d’enguany de la fundació: Vint rostres i tres multituds (a partir del 23 de setembre).

“Una exposició estàtica és una exposició morta”, no es cansa de dir Sergi Aguilar. D’aquí l’esforç que la fundació ha fet per afinar el programa d’activitats, dins el qual assajarà una línia de visions de la col·lecció amb persones alienes al món de l’art, per evitar “les dinàmiques endogàmiques”. Un dels primers convidats a aportar aquestes altres mirades serà el poeta Raül Garrigasait.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’actor Iván Massagué: “No podem abandonar la cultura i ens hem inventat aquest mini festival amb amics i amb protocols”

Barcelona
Art
Crònica

Per què no et talles el cap?

Barcelona
Valentín Roma
DIRECTOR DE LA VIRREINA CENTRE DE LA IMATGE

“El museu s’hauria de rearmar ideològicament”

barcelona
Un tast de...
‘La drecera’, de Miquel Martín i Serra Avançament editorial

Una infantesa a l’Empordà

L’Auditori rep Strenes i té nova programació d’estiu

girona
CINEMA

Kawase, Ozon i Vinterberg, a Sant Sebastià

Un 23 de juliol sense cotxes

Barcelona

Pere Faura ‘fulmina’ la dansa

BARCELONA

Luw preestrena a la Devesa el seu primer disc

girona