Cultura

Gairebé, sospitosos habituals

David Nel·lo, amb el Sant Jordi, i Lluís Calvo, amb el Riba, premis destacats de la 69a edició de la Nit de Santa Llúcia

Carlota Gurt, guanyadora del premi Rodoreda, debuta en narrativa amb aquests contes

Marcel Mauri, vicepresident primer i portaveu d’Òmnium Cultural, va iniciar la roda de premsa recordant que, “malauradament, és el tercer any” que li toca posar-se “al davant d’aquesta festa, quan a qui li correspondria aquest honor legítimament és a Jordi Cuixart, desè president d’Òmnium, que fa 788 nits que està privat de llibertat”.

“Ens voldrien submisos i capcots, però un cop més optem per organitzar la millor festa possible en la que serà la 69a edició de la Nit de Santa Llúcia, la gran festa de les lletres catalanes”, hi va afegir Mauri. I aquesta festa, l’acte de lliurament dels premis davant les autoritats del país, aquest any va tenir lloc al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet, “marcada per l’excepcionalitat” i amb una proposta artística que “vol explicar una ciutat densa i diversa de tradicions culturals que s’expressen al carrer”.

La roda de premsa matinal, prèvia a l’acte de lliurament oficial, es va fer a les dependències del centre cívic Pati Llimona, al barri Gòtic, moment en què es va comunicar els guanyadors de cinc dels premis literaris més reconeguts. En tres dels cinc, els guanyadors van ser autors de trajectòries llargues i consolidades, habituals, poc o molt, dels premis. En els altres dos, els guanyadors es pot dir que són debutants.

Sant Jordi de novel·la

El 60è premi Sant Jordi de novel·la, dotat amb 60.000 euros i la publicació a Univers, va ser per a David Nel·lo, per l’obra Les amistats traïdes.

Aquest any el Sant Jordi es podria definir com a 60 x 60 x 60, i no serien les mesures corporals de David Nel·lo, sinó l’edició, l’edat de l’autor i els milers d’euros, no a compte de drets, cosa que el converteix en el més ben pagat en català.

David Nel·lo (Barcelona, 1959) és autor d’una quarantena de títols, especialitzat en infantil i juvenil, i ha guanyat seguits dos importants premis d’adults, el Bertrana (2017) i ara el Sant Jordi. També és traductor i músic.

A Les amistats traïdes “un traductor, a qui fa poc se li ha mort el pare, està en una residència de Suïssa quan rep la visita d’un amic de la família, l’escriptor Bachtel, de qui fa anys que no se sap res”. L’escriptor, “en una mena de monòleg i com a Les mil i una nits, revela mantenint la tensió narrativa la història de la seva vida i els motius de la seva fugida”, va explicar David Nel·lo. L’obra comença en el present, però la part central va del 23-F del 1981 als Jocs Olímpics de Barcelona, el 1992. “Transitant de la gran història a la petita història”, de la col·lectiva a la personal.

Rodoreda de contes

El 22è premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, dotat amb 6.000 euros i publicació a Proa, va ser per a Carlota Gurt, pel recull Cavalcarem tota la nit.

Carlota Gurt (Barcelona, 1976), traductora de l’alemany i l’anglès i persona implicada en el món teatral (La Fura dels Baus i Temporada Alta), debuta en narrativa amb un recull de tretze relats “que no tenen una moral” amb personatges molt quotidians. “Tots tenim uns murs de contenció a l’hora de relacionar-nos; de vegades es trenquen...”, va comentar Gurt. Els contes juguen amb metàfores, “en especial de l’aigua, molt freudià”, va ironitzar l’autora, que ha titulat el llibre inspirant-se en Rilke, un autor que admira.

Premi Riba de poesia

El 61è premi Carles Riba de poesia, dotat amb 3.000 euros i publicació a Proa, va ser per a Lluís Calvo, per L’espai profund.

Lluís Calvo (Saragossa, 1963), poeta, novel·lista i assagista prolífic (més de trenta títols) i llorejat (aquest és el catorzè premi que guanya), presenta un llibre de poemes curts i esmolats, amb un fons filosòfic que parteix de la reflexió, la contemplació i la meditació. “El vaig escriure amb una voluntat de depuració, amb un treball febril en cada poema; són concisos i amb imatges molt potents, que tallin la respiració, com ja és habitual en la meva obra”, va explicar Calvo, que els va escriure entre els Pirineus i el Nepal, a tocar de l’Annapurna. “M’agrada escriure a l’aire lliure”, va afirmar Calvo.

Joaquim Ruyra, juvenil

El 46è premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, dotat amb 6.000 euros i publicació a La Galera, va ser per a Toni Mata, per l’obra Nascuts per ser breus.

Toni Mata (Sabadell, 1982) és escriptor, guionista, creador de formats de televisió i monologuista. És autor o coautor d’una desena de llibres, però la novel·la premiada és la seva primera incursió fora de la comèdia, perquè d’humor no en té.

Nascuts per ser breus “és una novel·la cruel”, la va definir Mata. Se centra en els telòmers, un element genètic que, manipulat, permet allargar la vida. “Què passarà quan es pugui aturar l’envelliment? Que els rics podran viure més anys i els pobres cultivaran la planta de la qual s’extreu el tractament. Tot, sota un límit de població mundial de 10.000 milions d’habitants. Quan se supera, per equilibrar, es destrueix el camp menys productiu, amb els camperols inclosos”, va detallar Toni Mata.

Folch i Torres, infantil

El 57è premi Josep M. Folch i Torres de novel·la per a nois i noies, dotat amb 6.000 euros i publicació a La Galera, va ser per a Lluís Prats, per l’obra Estimat monstre.

Lluís Prats (Terrassa, 1966), professor d’ESO, és autor d’una vintena de novel·les infantils i ja va guanyar el Folch i Torres el 2015 amb Hachiko. El gos que esperava. Estimat monstre és “un cant a l’amistat, a la diferència i a l’aprenentatge”, va explicar Prats. El Gabriel pateix gegantisme, fa 278 centímetres d’alçada, pesa 300 quilos i no surt de casa des de fa 25 anys. El Biel entra en contacte amb “el considerat monstre pels veïns, i s’ajuden mútuament; el Gabriel fa que el Biel superi un tema d’assetjament escolar”.

Els dos premis no literaris de la Nit de Santa Llúcia

A més dels cinc premis literaris de cada any, Òmnium Cultural també concedeix dos guardons més, el 33è Premi Internacional Joan B. Cendrós i el premi Muriel Casals de comunicació.

El Premi Internacional Joan B. Cendrós, dotat amb 3.000 euros, vol ser un reconeixement per les iniciatives que han contribuït a la internacionalització de la llengua, la cultura i la nació catalanes. En aquesta edició el guanyador ha estat Paul B. Preciado, filòsof i comissari d’art, pel seu compromís inequívoc a l’hora de defensar drets i llibertats, plasmat a l’article Hors les murs, publicat al diari Libération el 18 d’octubre passat, en què emmarca la condemna als líders polítics catalans en un context global de perversió de totes les formes de dissidència.

El premi Muriel Casals de comunicació, també dotat amb 3.000 euros, va ser per als serveis informatius de Betevé per la cobertura de les tensions entre manifestants i policia arran de la sentència del 14 d’octubre. També es va fer una menció especial de reconeixement a tots els periodistes que van ser ferits per les càrregues policials mentre exercien el seu deure d’informar durant les mobilitzacions postsentència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Conca reclama “mesures urgents” a les administracions per “la supervivència cultural i artística de Catalunya”

Barcelona
El Conte
Olga Xirinacs

El bosc invisible

CRISTINA ÀLVAREZ ROIG
POETA I ARQUITECTA

“La poesia és a les arrugues d’un rostre que ha viscut intensament”

barcelona

El coronavirus ja fa estralls en grans noms de la música

BARCELONA

Un repte: dibuixar l’aire

barcelona

Tot el Festival del Circ, a la xarxa

MERCÈ ESPELLETA
Actriu i presidenta de Projecte Vaca

“Esmorzo davant de la porta del jardí: em dona molta pau”

la música

Tres òperes del Festival de Peralada

Fimag es queda sense trucs i suspèn funcions

Torroella de Montgrí