Cultura

Estocada a l’art de la Franja

El jutjat de primera instància de Barbastre ordena el retorn immediat a Aragó de les 111 obres que conserva el Museu de Lleida des de fa més d’un segle

El magistrat considera que la propietat dels béns és indiscutiblement aragonesa
Imatge d’unitat i de no rendició a Lleida: el país lluitarà “fins al final” contra la sentència

Ahir va fer dos anys que la Guàrdia Civil va entrar al Museu de Lleida per endur-se les obres del monestir de Sixena, en plena aplicació de l’article 155. I ahir, casualment ahir, es va fer pública la sentència dels béns originaris de les esglésies de la Franja, que dona la raó, absolutament en tot, a Aragó.

El jutjat de primera instància i instrucció de Barbastre ha ordenat la devolució d’aquest conjunt de 111 obres, que es conserven des de fa més de cent anys al museu de la capital del Segrià, a les 43 parròquies actualment adscrites a la diòcesi de Barbastre però que històricament havien format part de la diòcesi de Lleida, fins que els rancis estaments eclesiàstics espanyols van pressionar el Vaticà perquè les segregués, el 1995.

El judici es va celebrar el 16 i el 17 de maig passat amb una imatge inaudita fins llavors: dos bisbes, el de Lleida i el de Barbastre, enfrontats als tribunals. La sentència s’esperava que es publiqués al setembre, però ha arribat ara, en un 11 de desembre que continua sent una data negra per al patrimoni artístic català.

L’escrit del magistrat de Barbastre tira per terra tota la documentació descoberta recentment per la conservadora del museu lleidatà Carmen Berlabé i que van presentar els lletrats catalans per demostrar que el bisbe Josep Meseguer va adquirir legalment les obres als rectors de les parròquies. Segons la opinió del jutge, però, els béns no han deixat de ser mai propietat d’aquestes esglésies i, per tant, les han de recuperar “de manera immediata”. En la sentència es fa seu l’argumentari dels advocats aragonesos en el sentit que les obres simplement estaven en règim de dipòsit al Museu de Lleida perquè, sosté, no s’han aportat “títols concrets de compravenda, permuta o donació”.

En el judici, el museu català va reconèixer que no els té de 28 obres. De totes les altres, va exhibir un munt de paperassa desenterrada en diversos arxius per Berlabé. Pel jutge, no tenen cap validesa.

En el seu escrit introdueix un altre concepte molt qüestionat per la part catalana: la consideració dels objectes demandats com a “preciosos”, és a dir, amb un valor artístic i històric “notable” que impedia que poguessin ser venuts sense l’autorització de la santa seu.

Els advocats del Museu de Lleida van intentar fer entendre durant el judici que el valor “notable” d’aquestes obres era inexistent fa un segle i la prova és que els rectors les tenien arraconades a les golfes i inclús algunes les havien reaprofitat per fer-ne mobles. Per això van celebrar que el bisbe Meseguer els les comprés o els les intercanviés per altres objectes que els feien un bon servei per al culte.

El titular del jutjat de Barbastre també ha desestimat que el Museu de Lleida hagi de rebre cap indemnització per compensar les despeses de manteniment, conservació i restauració de les obres durant tot aquest temps.

El pitjor dels escenaris torna a ser una amenaça real. Primer pas perquè passi: que els advocats aragonesos exigeixin l’execució provisional de la sentència, cosa que ja han dit que faran, i més encoratjats encara després que el president Javier Lambán hi instigués ahir mateix en una de les seves habituals declaracions incendiàries. Segon pas: que el jutge els la concedeixi, cosa que amb el precedent de Sixena té unes probabilitats altíssimes.

L’execució provisional implica l’entrega de les obres sense haver d’esperar la decisió de les instàncies judicials superiors, Audiència d’Osca i Tribunal Suprem. Si el museu desobeeix l’ordre, es pot repetir exactament la mateixa situació que fa dos anys: que hi accedeixi per la força la Guàrdia Civil. El mateix Lambán s’hi va referir així ahir: “La sentència ha estat una alegria, no per esperada menys emocionant. Espero que la política catalana no animi a incomplir-la.”

La pugna per arrabassar aquestes obres al Museu de Lleida ve de lluny. Després d’un llarguíssim procés canònic, la santa seu va acabar resolent el 2007 a favor del Bisbat de Barbastre. Però les obres no van marxar. L’any passat, aprofitant-se de la feblesa d’una Catalunya sota els efectes de l’article 155, els serveis jurídics del Bisbat de Barbastre van presentar una demanda civil, amb la cooperació incondicional del govern aragonès. En el judici del maig passat, el bisbe de la comunitat veïna va confessar que no havia vist mai les obres que reclamava. Mai havia trobat el moment per gaudir al museu que té a menys d’una hora en cotxe allò que tan desitjava posseir: els frontals de Sant Vicenç de Tresserra i de Sant Hilari de Buira; els retaules de Sant Cristòfor de Santa Liestra i de Sant Antoni Abat de l’església (no pas el monestir) de Vilanova de Sixena (del qual Aragó té mal atribuït l’origen: es pensa que és de Montsó); les taules de Sant Martí de Lasquarri, de Sant Blai del Gaió i de Sant Joan Baptista de Saidí, i, d’aquesta mateixa població, la marededeu.

I ara què? Totes les parts catalanes afectades pel litigi van donar ahir una imatge d’unitat i de no rendició en una roda de premsa a Lleida. La Generalitat i el Consorci del museu presentaran recurs a l’Audiència d’Osca per lluitar “fins al final” contra l’enviament imminent de les 111 obres. Ho va garantir la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, al costat de l’alcalde, Miquel Pueyo; el president de la Diputació, Joan Talarn; el bisbe Salvador Giménez i el director del museu, Josep Giralt. El president Quim Torra també ho va expressar així al seu compte de Twitter: “Arribarem fins al final en la defensa d’aquest patrimoni i del Museu de Lleida.”

Pueyo estava ahir indignadíssim amb l’entrevista que ha publicat l’Heraldo de Aragón al jutge que va decretar l’entrada de la Guàrdia Civil al museu fa dos anys. El magistrat afirma que va “témer” que calessin foc al camió que traslladava les obres. “Ho considero un insult a l’amor per l’art i a la civilitat dels ciutadans de Lleida”, va dir Pueyo.

El garbuix de litigis entre Catalunya i Aragó

Aragó està guanyant clarament a Catalunya la batalla judicial contra l’art. El de la Franja és un dels tres litigis que enfronten les dues comunitats veïnes. De moment en són tres. N’hi ha d’altres latents que en qualsevol moment s’hi podrien sumar.

En cap d’aquests tres fronts hi ha, però, una sentència ferma que doni Aragó com el vencedor definitiu. No hi és en el de l’art de la Franja, que tot just s’ha dilucidat en un tribunal de primera instància. I no hi és en cap dels dos processos que atenen el patrimoni del monestir de Sixena. D’una banda, el dels objectes, un total de 97: 53 van sortir dels magatzems del MNAC l’estiu del 2016 i els altres 44 són els que es va emportar la Guàrdia Civil l’11 de desembre del 2017. Aquest, de procés, és el que està més avançat. L’Audiència d’Osca també va decidir a favor d’Aragó. Però queda el Suprem per pronunciar-se.

De l’altra, el de les pintures romàniques de la sala capitular (a la imatge), la gran joia del passat esplendorós de Sixena. Aragó també es va imposar en primera instància, però l’Audiència encara no hi ha dit la seva (ningú s’explica per què està tardant tant). El conflicte d’aquests frescos que conserva el MNAC es va asserenar gràcies als informes dels especialistes, tant interns com externs del museu català. Tot un Gianluigi Colalucci, el restaurador de la Capella Sixtina, va proclamar que era una imprudència moure’ls. Aragó pretenia que, com havia passat amb els objectes, la jutgessa activés el seu trasllat també de manera immediata, però aquesta finalment ho va denegar per no posar en perill unes obres molt fràgils que van ser cremades durant la Guerra Civil. És a dir, que els murals no es tocaran fins que no hi hagi una sentència ferma.

Curiosament també ahir les monges de l’ordre de Betlem van anunciar que l’any que ve deixaran el cenobi dels Monegres perquè actualment no acaben de trobar “les condicions favorables per a la seva vocació de silenci” en la que ha estat la seva residència durant 34 anys.

La comunitat de religioses no ha vist mai amb bons ulls la museïtzació precipitada del monestir. El govern d’Aragó es delia perquè marxessin. Ja ho ha aconseguit. Ahir va ser el seu dia rodó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

‘Dolor y Gloria’ arrasa als Feroz amb sis premis dels deu als quals optava

barcelona
MIGUEL GALLARDO
IL·LUSTRADOR DEL LLIBRE ‘RUBIANES SOLAMENTE’

“L’humor de Rubianes era com el de Makoki: gruixut i groller”

Barcelona

Juny entre estrelles

BARCELONA

Teatre per a tothom

Bescanó

Més festa a Canet

Barcelona

Crèdit moral i política

Sant Sebastià

El Beethoven més íntim

GIRONA

L’Espai Ter creix

torroella de montgrí

Guitar BCN ‘comes alive’

BARCELONA