Cultura

De dissident a distingit

El cineasta ucraïnès Oleg Sentsov, empresonat cinc anys a Rússia per una falsa acusació de terrorisme, visita el Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona

“No sé d’on vaig treure forces per aguantar, és la meva naturalesa”, va dir el cineasta

“No sé molt bé d’on vaig treure forces per aguantar, és la meva naturalesa”, va dir ahir el director de cinema ucraïnès Oleg Sentsov al Col·legi de Periodistes de Catalunya, en un esmorzar de premsa organitzat per l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, el Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona i el mateix col·legi. Pocs cineastes han protagonitzat una campanya de denúncia tan intensa i mediàtica com la seva. Directors i actors com Ken Loach, Mike Leigh, Volker Schlöndorff, Wim Wenders, Pedro Almodóvar, Johnny Depp o Isabelle Huppert van reclamar el seu alliberament, i s’hi van afegir l’Acadèmia del Cinema Europeu i els principals festivals (Canes, Berlín, Venècia, Sant Sebastià...). Fins i tot Macron va trucar a Putin per demanar-li l’alliberament d’aquest símbol de la dissidència ucraïnesa, que va ser detingut el maig del 2014 a Simferópol, a la Crimea ocupada pels russos. Condemnat el 2015 a 20 anys de presó en el que Amnistia Internacional va qualificar de “judici injust davant un tribunal militar”, Sentsov va fer una vaga de fam de 145 dies el 2018 i va ser alliberat el 7 de setembre passat en un intercanvi de presoners. El Parlament Europeu li va concedir el premi Sàkharov 2018 a la Llibertat de Consciència, que li lliurarà a Estrasburg el president de la institució, David Sassoli, el proper dia 26.

Oleg Sentsov va ser arrestat i va patir tortures, però, gràcies a la pressió internacional, les agressions van cessar: “No em tocaven per por, però la pressió psicològica era molt forta”, va dir ahir. El van acusar de terrorisme basant-se en dos testimonis. “Un d’ells no va aparèixer al judici, i l’altre va dir que havia fet les declaracions sota tortures, però el jutge no ho va tenir en compte”, va comentar. Condemnat a 20 anys, va passar “tres anys en camps de treball del nord del país, prop del pol, amb temperatures que baixaven fins als 30 o 40 graus sota zero”. Les campanyes per la seva llibertat van ajudar-lo. “Un conjunt de motius van influir en el meu alliberament: les protestes de polítics i de gent a Rússia i Ucraïna, la pressió dels festivals de cinema, directors...”

Crimea, territori ocupat

El cineasta, que només ha dirigit un llargmetratge (Gámer, 2011) i vol acabar el que tenia a mitges quan el van detenir, denuncia que Crimea “és un territori ocupat i ningú ho reconeix”. Té “falta de desenvolupament, no hi ha perspectives d’inversions econòmiques, culturals...” Creu que la UE “té una actitud massa tova amb Rússia, més suau que la d’Estats Units, i les actituds toves no funcionen”. “Putin no és etern –continua–. Tard o d’hora quedarà fora de l’escena política i Ucraïna podrà resoldre els seus problemes”, diu, i hi afegeix: “Si la UE vol posar fi a Putin que deixi de comprar-li petroli i gas. Però no ho faran perquè portaria greus conseqüències econòmiques.”

Oleg Sentsov no es va voler pronunciar sobre la situació de Catalunya: “No sé exactament què passa, no vull opinar, la meva posició coincideix amb la d’Ucraïna, que no es fica amb els problemes d’altres països perquè primer ha de resoldre els seus.” Es remet al criteri de les organitzacions de drets humans: “Les persones que estan a la presó per haver-se manifestat contra el govern són presos polítics, però cal veure què diuen les ONG en aquest cas.”

90 films amb el focus en els drets humans

Oleg Sentsov va assistir ahir a la presentació als cinemes Texas del documental d’Askold Kurov sobre el seu cas The trial: the state of Russia vs Oleg Sentsov. Forma part de la programació del XVI Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona, integrada per 90 films compromesos amb els drets humans universals. Es podran veure fins al 25 de novembre als Texas, la Filmoteca de Catalunya i el CineBaix. El dissident xinès Badiucao, més conegut com el Banksy xinès, és un altre convidat d’un festival que posa el focus en el canvi climàtic, els drets fonamentals, la llibertat d’expressió, la pobresa, l’apoderament ciutadà, els discursos de l’odi, la violència de gènere, la crisi econòmica i sanitària, els drets infantils, l’auge de l’extrema dreta, el neofeixisme, la memòria històrica i la gentrificació que afecta ciutats com Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

‘La hija de un ladrón’, ‘Els dies que vindran’ i ‘La innocència’ encapçalen les nominacions als Premis Gaudí

Barcelona

Helloween actuaran a Barcelona l’11 d’octubre del 2020

Barcelona

Teatre i música a doll

Girona
Un orgue que busca padrins

Un orgue que busca padrins

BARCELONA

El Pacífic més bèl·lic

Barcelona
Crítica

Deliciosa i mordaç lluita de classes

Les Festes del Tura, Obeses i Rosalía, premis ARC

BARCELONA
Marta Etura
Actriu

“El món de la inspectora Amaia és de foscor i llum”

Sitges

Germans a l’escena

BARCELONA