Cultura

Les clàssiques pors

Els terrors de sempre que ens porten Poe, Lovecraft o Shelley continuen creant imatges en forma de còmic i llibre il·lustrat que perpetuen els mites literaris

Les adaptacions gràfiques dels clàssics de l’horror aporten noves visions a l’obra original
Frankenstein, Dràcula i els éssers innombrables de Lovecraft continuen actius
La renovació ha vingut de la mà de dibuixants de prestigi com Wrightson i Plunkert

Arrels literàries, però interpretacions gràfiques de tota mena. Els mestres fundacionals del relat de por i de misteri com Edgar Allan Poe, H.P. Lovecraft o Mary Shelley tornen aquests dies de la mà de destacats dibuixants de còmic i il·lustradors.

Si hi ha un terror innombrable, amb criatures terrorífiques que poden ser imaginades, però de difícil descripció, és el terror d’H.P. Lovecraft, concretament a Los mitos de Cthulhu, nom d’inquietant pronúncia que el dibuixant nascut a l’Uruguai però que va desenvolupar la seva obra a l’Argentina Alberto Breccia (Montevideo, 1919-Buenos Aires, 1993) es va atrevir a pronunciar amb una adaptació a la historieta que continua sent un dels més grans còmics de totes les èpoques. Amb textos del poeta Norberto Buscaglia, va fer una adaptació avantguardista pel que fa a les convencions del còmic, utilitza el collage, la fotografia i combina diferents tècniques de dibuix i pintura per evocar l’atmosfera dels relats de Lovecraft de difícil trasllat gràfic, ja que més que descripcions figuratives el que expressa l’escriptor de Providence són inquietants i angoixants pors de difícil catalogació. El còmic Los mitos de Cthulhu és una nova edició de l’editorial basca Astiberri.

En el cicle original dels mites de Cthulhu es trobava el relat La llamada de Cthulhu que ha estat publicat per Minotauro Ilustrados en un format singular que permet un lluïment de l’il·lustrador François Baranger, que opta per un realisme inquietant que dona credibilitat a les fantasies sovint difuses de Lovecraft. Es tracta d’una cuidada edició amb sobrecoberta.

“L’horror, l’horror”

I tornant a la nissaga dels Breccia, el seu fill Enrique (Buenos Aires, 1945) amb un talent digne del seu pare ens presenta les il·lustracions del cèlebre llibre de Josep Conrad El corazón de las tinieblas en què Coppola es va basar per rodar Apocalypse Now. “L’horror, l’horror” són les paraules que ressonen del trastocat senyor Kurtz en les il·lustracions d’Enrique Breccia que és tot un expert a dibuixar escenes i personatges inquietants i terrorífics com per exemple La cosa del pantano, del qual va ser un dels seus dibuixants i també ha il·lustrat En les montañas de la locura de Lovecraft per a l’editorial Libros del Zorro Rojo, la mateixa que publica aquesta excel·lent edició de l’obra de Conrad.

Si ha un mite fundacional de la monstruositat com una poètica d’allò que va més enllà de la suposada normalitat és el Frankenstein de Mary Shelley, el monstre que el cinema ha convertit en un ésser fet amb bocins d’altres, a voltes tendre, a voltes terrorífic. Una nova aportació a aquest mite ve de la ma d’un dibuixant que es pot considerar un dels grans mestres del terror gràfic de tots els temps: Bernie Wrightson (Estats Units, 1948-2017). El seu Frankenstein és una obra de culte. La seva aportació al terror ha estat tan gran que, quan va morir, un episodi de Walking Dead li va fer un homenatge en els crèdits finals. Quan ja tenia un tumor cerebral en fase avançada va realitzar la seva obra pòstuma també dedicada al moderno Prometeo. Frankenstein ¡Está Vivo!, que acaba de publicar Planeta Comic, va comptar amb la col·laboració literària de Steve Niles, que en el pròleg de l’obra es lamenta que Wrightson no visqués prou per poder veure l’obra publicada.

En aquesta obra Frankenstein és un ésser turmentat, que és una atracció de circ i que es retira per aïllar-se del món tot i que l’ombra de Víctor, l’autèntic Frankenstein, el seu creador, sempre plana sobre els seus interrogants existencials.

El pare de tot

Si hi ha un pare fundacional de tots els gèneres que giren al voltant, d’allò que és terrorífic, inversemblant o misteriós és Edgar Allan Poe. L’il·lustrador David Plunkert dona imatge gràfica als principals relats de Poe com Annabel Lee, El cuervo, Berenice, El Tonel de amontillado, La máscara de la muerte roja, La verdad sobre el caso Valdemar i altres títols que aporten diferents registres d’inquietud angoixant. Pors pel que veus, pors pel que no veus, pors nocturnes i matineres. Pors pel que saps o pors pel que ignores, pors de tota mena que va introduir a tot tipus d’expressions d’aquest gènere que a partit del segle XX va esdevenir un dels de més èxit en la narrativa literària, en el cinema o en les sèries televisives. El llibre també és també una producció de Libros del Zorro Rojo, editorial que està treballant força perquè els llibres il·lustrats no siguin la suma de dos llenguatges, sinó un únic nou llenguatge.

I no podria faltar entre els terrors clàssics la imatge de Dràcula. Planeta ha recuperat un clàssic del personatge, la que van realitzar ja fa anys el guionista americà Roy Thomas, un dels guionistes més mítics de la sèrie Conan i el dibuixant Esteban Maroto, un creador exuberant i dinàmic amb un estil que sempre sembla una trobada entre el classicisme i la modernitat. El llibre no se centra en la visió Bela Lugosi del cinema, sinó en el personatge històric que va inspirar el relat de Bram Stoker.

I una altra recuperació a càrrec de Planeta: l’adaptació que va fer el gran Bernie Wrightson de la pel·lícula Creepshow del gran especialista en el tema George A. Romero inspirada en relats de Stephen King.

Sang, suor i sexe

Com havia fet la productora cinematogràfica Hammer al Regne Unit combinant sexe, sang i terror amb vampiresses provocadores, i a l’Estat espanyol Jesús Franco, la companyia de còmics dels Estat Units Warren, especialitzada en històries tenebroses, va crear Vampirella, tractada per diferents artistes, però que va trobar la maduresa gràfica en els llapis de Pepe González (Barcelona, 1939-2009). El personatge va donar peu a una capçalera al seu país d’origen i també a l’Estat espanyol, en què a les acaballes del franquisme va tenir problemes amb la censura i se la va haver de tapar una mica.

Vampirella procedeix del planeta Drakulón, en què la sang, aliment principal dels habitants, brolla de les fonts i n’hi ha en abundància als rius fins que els canvis climàtics provoquen una sequera que fa que Vampirella agafi una nau per veure si troba solució al problema per aquests mons de Déu. I vet aquí que es troba amb uns astronautes humans i descobreix que a les venes porten la sang que alimenta el seu poble.

El personatge anirà canviant de personalitat segons l’etapa, però bàsicament serà un personatge bo. Dràcula , nadiu també de Drakulón i que representarà el paper de dolent de la sèrie. Planeta acaba de relligar en un volum molts dels episodis de Pepe González incloent-hi les portades originals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.