Cultura

MARIA ROIG I EVA RIBAS

FUNDADORES DE L’ASSOCIACIÓ MESTRE EN GAI SABER

“Ens falten homes a plaça i ens toca fer parelles femenines”

Celebren el desè aniversari de l’associació que van crear per recuperar el ball de gitanes a la capital del Maresme. Ara impulsen un circuit de folk al carrer i volen promoure el pubillatge

Porteu deu anys sortint a ballar. Com el primer dia?
(E.R.) Amb el mateix entusiasme. Vam néixer amb l’objectiu de recuperar el ball de gitanes que s’havia perdut a Mataró. L’any 1921 va tenir lloc la darrera ballada. Era un moment en què la ciutat acollia molta gent de fora i costava trobar gent per ballar. En altres pobles més petits de la rodalia i sobretot a la zona del Vallès sí que hi va arrelar amb força. Al Maresme, en canvi, som més de gegants i diables.
Quan sortiu a ballar?
(E.R.) El ball de gitanes només es balla el dissabte de carnestoltes; fora d’aquest dia ja es considera un ball de plaça. Cada poble té la seva singularitat, amb música i coreografies pròpies. Al Tarragonès es coneix com el ball de cintes. Nosaltres seguim la tradició del Vallès i sortim amb castanyoles i les panderetes, i els arranjaments ens els va fer la Principal de la Bisbal. El ball l’encapçala la parella de nuvis que conviden a veure ballar les peces de xotis, polques i jotes. Per fer-ho més amè al públic, a cada lloc es presenta al seu aire.
I el ball barreja dansa i humor.
(M.R.) Sí, a molts llocs el ball té incorporat un toc humorístic. A Mataró fem sortir el gag de les velles que es prepara l’actor Claret Papiol i posa la nota satírica relacionada amb l’actualitat, però sense interferir però els dansaires.
El ball de gitanes és equitatiu i té parelles mixtes?
(M.R.) Ho hauria de ser, però la veritat és que sempre ens falten homes a plaça, els costa venir i acabem fent parelles femenines. Cadascuna pot triar després si prefereix seguir els passos dels homes o de les dones. Ens falta engrescar-los i que vinguin, però no és fàcil.
Fa respecte o és la vergonya?
(E.R.) Més que vergonya és que hi ha tantes tradicions recuperades que no hi ha gent per a tot. A la canalla potser els engresca més sortir a portar una figura que no pas anar a ballar, i també estan fent cultura popular. A l’associació tenim gent que de tant en tant ve a ballar però també són castellers o bastoners.
I us costa atraure els joves?
(M.R.) Sí que ens costa que vinguin. Anem fent feina a les escoles per donar-nos a conèixer. Ens vam integrar a l’Agrupació de Dansaires amb el nom d’Esbart Mataró perquè fos més fàcil localitzar-nos a través de les xarxes socials perquè per Mestres en Gai Saber era complicat saber que som un esbart.
Per què aquest títol bateja l’associació?
(E.R.) Se’ns va ocórrer la nit fundacional, després de llegir tres poesies que van entusiasmar el públic. Amb una nit ens vam autoimposar el títol honorífic que et donaven sí guanyaves tres vegades consecutives els Jocs Florals a Barcelona. Pensàvem que ens posarien traves a l’hora de posar el nom a l’associació, però no va ser així.
Heu incorporat una figura al ball. Per què una mula?
(E.R.) En el ball de gitanes hi entra el capità de cavall i amb el galop d’entrada es dona la benvinguda a tots els assistents. El simbolisme és que el senyor que deixava els seus terrenys per ballar es passejava a cavall a saludar les autoritats i que tothom el veiés. Quan vam recuperar el ball fèiem venir cavalls, però des de fa uns anys, tal com està el tema animalístic, vam decidir tenir una figura, la mulassa, i arrossegar gent que la voldria portar.
No són vestits molt elegants per a un ball de plaça?
(E.R.) A l’exposició es veuen vestits dels dansaires que eren la gent del poble, però també vestimenta de gent molt rica, amb vellut, que només quatre podien portar. La indumentària tant dels dansaires com de la pubilla de Mataró, inspirada en una donzella del 1800, és d’en Pau Fernàndez.
Heu decidit ampliar el repertori de danses portant el folk al carrer. Com és?
(M.R.) A la colla hi tenim en Víctor Xaubet, que està molt involucrat en circuits de folk arreu del país, i va ser ell qui va fer la proposta i ens va engrescar. Sortirem un dissabte al mes al carrer per acostar aquesta música i animar la gent a ballar.
Recuperada la dansa, ara voleu promoure el pubillatge. No és molt carrinclona aquesta tradició?
(M.R.) S’ha de fer veure que no ho és, de carrinclona, i que promou valors entre el jovent que volen representar la seva ciutat. S’ha de desvincular del passat i promoure aquests valors de cooperació i intercanvi cultural entre els joves que es coneixen representant les seves ciutats. A Mataró una associació de veïns va mirar de recuperar el pubillatge fa un parell d’anys, però es va considerar que era millor impulsar-ho des d’una associació cultural. En alguns municipis els ajuntaments també hi donen suport. A veure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Febre serièfila

Palamós /figueres
JOAN-DANIEL BEZSONOFF
ESCRIPTOR

“Amb el procés s’ha vist clar que som catalans, al nord, malgrat la història”

GIRONA

L’amor i els robots

barcelona

De dissident a distingit

Barcelona

Excavant Casa Pastors

Girona

Un art obert als altres

barcelona
Crònica
música

Dits (i medalla) d’or

Barcelona

Música en viu pel centenari dels Pastorets d’Olot de l’Orfeó

Olot

Avalen documents en protocatalà, del segle IX

BARCELONA