Cultura

Un nou Saló de Sant Jordi

El president Quim Torra constitueix una comissió d’experts per canviar la decoració pictòrica rància i espanyolista d’aquest noble espai del Palau de la Generalitat

“L’actual decoració és inhòspita i no es correspon amb la significació de l’espai”
Pensar “el Saló de Sant Jordi del segle XXI”: repte del grup de treball que es va reunir ahir
La restitució dels murals de Torres-García és una de les opcions, però no l’única

Molt poc després de ser investit, el president Quim Torra va expressar públicament un desig: resoldre d’una vegada per totes la decoració del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, folrat de dalt a baix, sostre i parets, de pintures de temàtica històrica patriòtica espanyola. A més d’insinuar que les volia perdre de vista, va lamentar la trista situació dels murals que el pintor catalanouruguaià Joaquim Torres-García va crear fa un segle en aquest mateix emplaçament. Els frescos de l’artífex de l’estètica noucentista van ser humiliats durant la dictadura de Primo de Rivera en ser substituïts pel ranci cicle pictòric que encara avui continua lluint en aquest espai tan noble de l’edifici de la plaça de Sant Jaume.

Retornar la dignitat tan al Saló de Sant Jordi com als frescos de Torres-García és una assignatura pendent del país que Torra no vol demorar més. El desig que va expressar fa poc més d’un any no vol que quedi en una il·lusió i ara acaba d’activar el procés per acomplir-lo. Un procés que es va iniciar ahir amb la reunió de constitució d’una comissió d’experts que ha de trobar la solució anhelada. La comunitat d’especialistes no en podia quedar al marge. I és que l’operació és molt més delicada del que es pot pensar. No és un simple canvi de decoració de les estances del Palau, no.

La comissió està integrada per vint persones, deu de les quals configuren pròpiament el consell de veus expertes en diferents àmbits de l’art i del patrimoni: Eduard Carbonell, catedràtic d’història de l’art de la Universitat de Girona; Pepe Serra, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC); Marià Carbonell, catedràtic d’història de l’art de la Universitat Autònoma de Barcelona; Núria Llorens, professora d’història de l’art de la Universitat Autònoma de Barcelona; Josep Bracons, cap de col·leccions del Museu d’Història de Barcelona; Francesc Fontbona, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi; Francesc Miralpeix, professor d’història de l’art de la Universitat de Girona; Eduard Riu-Barrera, arqueòleg i historiador del Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya; Josep Maria Trullén, director del Museu Frederic Marès, i Alfons Roca, antic responsable del patrimoni del Palau de la Generalitat.

Torra és el president d’honor de la comissió que ahir mateix es va posar a treballar amb aquest repte: pensar “el Saló de Sant Jordi del segle XXI” d’acord amb tot el que està vivint el país els darrers anys, tal com va transmetre el president als assistents.

En el grup de treball també s’hi asseuen sis representants del Departament de Cultura (la consellera Mariàngela Vilallonga; Elsa Ibar, directora general de Patrimoni Cultural; Jordi Domeque, subdirector general de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, que serà el secretari de la comissió; Elena Belart, cap del Servei del Patrimoni Arquitectònic; Àngels Solé, directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, i Ernest Escasany, secretari d’actes) i tres representants del Departament de Presidència (Anna Maria Clarimon, de la subdirecció general d’Obres i Serveis; Santiago Castillo, cap del servei tècnic d’Obres i Manteniment, i Júlia Roca, responsable del patrimoni del Palau de la Generalitat).

És factible tècnicament (i econòmica, per descomptat) reintegrar els murals de Torres-García al Saló de Sant Jordi? Aquest és el gran dilema que hauran d’entomar els experts. Hi ha consens en un aspecte: que és denigrant per a una obra magna com aquesta la seva presentació actual, en una altra sala del Palau que du el nom de l’artista, on ahir es va celebrar la reunió. S’exposa trossejada i sense cap sentit.

Aquí i d’aquesta manera tan matussera va ser traslladada uns anys abans de la mort de Franco, després que una colla d’artistes i intel·lectuals haguessin promogut una campanya per recuperar-la. Des del 1925 els maltractats murals estaven ocults sota els olis sobre tela que el govern de Primo de Rivera va manar fer a una trentena d’artistes per imposar, no ja només una visió espanyolista de la història de Catalunya, sinó també uns valors ultraconservadors lligats a la monarquia, la religió catòlica i les gestes colonialistes. En 40 anys de democràcia ningú els ha gosat tocar. I no per falta de ganes. Tot és força més complex.

A Torra li desagrada profundament aquest repertori pictòric. Tots o gairebé tots els presidents de la Generalitat s’hi sentien incòmodes. Tots, o gairebé tots, van encarregar informes per retirar-los. Un munt de paperassa que ara caldrà tornar a rellegir. Ell, Torra, és el que ha anat més enllà amb la creació de la comissió.

En l’aspecte artístic no hi ha discussió: l’actual decoració no pot competir en res amb el treball de Torres-García. Però no tothom està d’acord a obviar-ne la importància com a testimoni històric. S’ha de desar a les golfes o es podria recol·locar en un museu? Un altre dilema sobre la taula.

I n’hi ha més. El conjunt de Torres-García està inacabat. L’artista només en va poder realitzar una quarta part entre els anys 1911 i 1917. La prematura mort d’Enric Prat de la Riba, el president de la Mancomunitat, que és qui li havia fet l’encàrrec, va ser el final d’aquella aventura artística, polèmica des dels seus inicis. El successor de Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch, va acomiadar de males maneres Torres-García, que, molt dolgut, va marxar de Catalunya. I no va tornar mai més. A fora, i lluny de l’òrbita noucentista, l’esperava una carrera d’èxits que el va erigir en un dels màxims representants de l’avantguarda internacional. Puig i Cadafalch, en nom de la gent d’ordre de la Lliga, va ser el primer a vexar la seva obra: la va tapar amb unes cortines.

Una obra, insistim, a mig fer. L’artista va enllestir quatre plafons: La Catalunya eterna, La terra o L’edat d’or de la humanitat, Les arts o Les muses al Parnàs i Lo temporal no és més que símbol. Imponents però insuficients per omplir un Saló de Sant Jordi tan immens. No existeix cap disseny del projecte complet i, per tant, l’opció de confiar a un artista contemporani la seva continuació és arriscada. Amb fidelitat sí que es podrien executar dues escenes que Torres-García va deixar en dibuixos preparatoris, una de les quals, La Catalunya industrial, és la més moderna de totes i una atrevida proclama de justícia social (d’aquí els recels dels homes de la Lliga).

Independentment dels problemes que planteja la restitució dels murals al seu emplaçament originari, els experts insisteixen que cal rehabilitar tant el seu nom com la seva obra. Si no pot ser al Saló de Sant Jordi, a un altre lloc, per exemple al MNAC, on a més guanyarien visibilitat.

No hi ha res decidit i encara hi poden intervenir més factors. Una de les tasques de la comissió és estudiar les decoracions primigènies del saló, és a dir, les que es van crear quan va ser construït a principi del segle XVII com a capella. Hi ha indicis que algunes parts s’haurien conservat als murs.

I per què no encomanar una intervenció radicalment nova a un artista actual de renom (havia sonat Barceló) o, encara millor, convocar un concurs públic que faci aflorar projectes artístics diversos?

“No ens hem posat cap limitació. Entre totes les opcions, s’escollirà la més adient des del punt de vista patrimonial, polític, històric i cultural. Un espai tan emblemàtic mereix uns continguts que el posin en relleu. L’actual decoració és inhòspita, un pamflet que no es correspon amb la significació del Saló de Sant Jordi”, deia ahir just abans d’entrar a la reunió Eduard Riu-Barrera, un dels membres de la comissió.

Els pros i els contres de l’operació es van començar a debatre ahir durant la primera sessió, que va durar unes dues hores. Els especialistes hauran de redactar ara les seves opinions. I a principi de novembre tornaran a ser convocats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.