Cultura

La Pia Almoina té història

El Col·legi d’Arquitectes obre una exposició sobre l’edifici on té la seu i que és un exemple del gòtic civil català

El Col·legi d’Arquitectes obre una exposició sobre l’edifici on té la seu i que és un exemple del gòtic civil català

Fa quaranta anys l’edifici va ser declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN) Fa quaranta anys l’edifici va ser declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN)

La seu actual de la demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) es reivindica i mostra el seu pes patrimonial i artístic. Des de dijous passat, la Pia Almoina té una exposició permanent que dona a conèixer la història de l’edifici, un dels pocs exemples del gòtic civil català, motiu pel qual fa quaranta anys va ser declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN), en la categoria de monument historicoartístic.

Amb aquesta exposició, situada al hall de la quarta planta de l’edifici, es vol donar a conèixer un dels edificis més antics de la ciutat que comparteix veïnatge amb la catedral de Girona. La seva història va començar l’any 1228, quan Arnau d’Escala, administrador de la comunitat canònica de la catedral de Girona, va crear l’entitat caritativa del Pa de la Seu. Però no va ser fins a gairebé dos segles després quan es va començar a construir l’edifici actual (1416). Els canvis en el model assistencial que van tenir lloc durant els segles següents van abocar la institució a la seva liquidació el 1776. Desamortitzat l’edifici seixanta anys després, es va dividir i vendre a diversos compradors. L’any 1853, les Religioses Filles de Maria Escolàpies hi van instal·lar la seu del col·legi. El 1916 van adquirir les finques veïnes i, amb el parèntesi de la Guerra Civil, el col·legi va funcionar fins al 1973.

A partir d’aleshores, són diversos els projectes que es van plantejar per a l’edifici: delegació provincial de la Sección Femenina, parador de turisme, escola de belles arts o conservatori de música, entre d’altres. Va ser a finals del gener del 1974, quan es va anunciar l’adquisició de la Pia Almoina a càrrec del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears com a nova seu a Girona. Van caldre unes obres de rehabilitació de gran envergadura, que no van acabar fins a l’any 1981. Fins a l’actualitat, s’han realitzat altres projectes de reforma i millora de l’edifici per adaptar-lo a les noves necessitats i als nous serveis que han anat apareixent.

Tornant enrere en el temps, el 1974 es va iniciar un primer projecte de rehabilitació, redactat per Benet Cervera Flotats (1943-2005), Jeroni Moner Codina (1940), Carles Bosch Genover (1946), Joan Tarrús Galter (1945) i Arcadi Pla Masmiquel (1945), que va consistir a netejar dependències i a modificar la distribució interior per poder-hi instal·lar els serveis col·legials. Finalment, es va concloure que es necessitava una intervenció més ambiciosa, que van dur a terme únicament els arquitectes Benet Cervera, Jeroni Moner i Arcadi Pla.

L’última de les intervencions que s’hi va fer va ser l’any 2015, quan es va convocar un concurs per reformar l’escala i millorar-ne l’accessibilitat i l’eficiència energètica, que va guanyar XCM Arquitectura. Aquests treballs es van acabar l’any 2017.

La seu actual de la demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) es reivindica i mostra el seu pes patrimonial i artístic. Des de dijous passat, la Pia Almoina té una exposició permanent que dona a conèixer la història de l’edifici, un dels pocs exemples del gòtic civil català, motiu pel qual fa quaranta anys va ser declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN), en la categoria de monument historicoartístic.

Amb aquesta exposició, situada al hall de la quarta planta de l’edifici, es vol donar a conèixer un dels edificis més antics de la ciutat que comparteix veïnatge amb la catedral de Girona. La seva història va començar l’any 1228, quan Arnau d’Escala, administrador de la comunitat canònica de la catedral de Girona, va crear l’entitat caritativa del Pa de la Seu. Però no va ser fins a gairebé dos segles després quan es va començar a construir l’edifici actual (1416). Els canvis en el model assistencial que van tenir lloc durant els segles següents van abocar la institució a la seva liquidació el 1776. Desamortitzat l’edifici seixanta anys després, es va dividir i vendre a diversos compradors. L’any 1853, les Religioses Filles de Maria Escolàpies hi van instal·lar la seu del col·legi. El 1916 van adquirir les finques veïnes i, amb el parèntesi de la Guerra Civil, el col·legi va funcionar fins al 1973.

A partir d’aleshores, són diversos els projectes que es van plantejar per a l’edifici: delegació provincial de la Sección Femenina, parador de turisme, escola de belles arts o conservatori de música, entre d’altres. Va ser a finals del gener del 1974, quan es va anunciar l’adquisició de la Pia Almoina a càrrec del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears com a nova seu a Girona. Van caldre unes obres de rehabilitació de gran envergadura, que no van acabar fins a l’any 1981. Fins a l’actualitat, s’han realitzat altres projectes de reforma i millora de l’edifici per adaptar-lo a les noves necessitats i als nous serveis que han anat apareixent.

Tornant enrere en el temps, el 1974 es va iniciar un primer projecte de rehabilitació, redactat per Benet Cervera Flotats (1943-2005), Jeroni Moner Codina (1940), Carles Bosch Genover (1946), Joan Tarrús Galter (1945) i Arcadi Pla Masmiquel (1945), que va consistir a netejar dependències i a modificar la distribució interior per poder-hi instal·lar els serveis col·legials. Finalment, es va concloure que es necessitava una intervenció més ambiciosa, que van dur a terme únicament els arquitectes Benet Cervera, Jeroni Moner i Arcadi Pla.

L’última de les intervencions que s’hi va fer va ser l’any 2015, quan es va convocar un concurs per reformar l’escala i millorar-ne l’accessibilitat i l’eficiència energètica, que va guanyar XCM Arquitectura. Aquests treballs es van acabar l’any 2017.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Zombis i virus a Sitges

Barcelona
patrimoni

El Museu Pau Casals, declarat d’interès nacional

La Fira de Circ al Carrer de la Bisbal serà de màxims feta amb els mínims

La Bisbal d’Empordà

Zombis i virus a Sitges

Barcelona

Art ressuscitat

barcelona
MÚSICA

Dudamel dirigirà la ‘Novena’ al setembre al Palau

CINEMA

Adeu als cinemes Mélies de Barcelona

Un futur més lector

Barcelona

Què escriu, el coreògraf?

BARCELONA