Cultura

JOAN OLLER

ARQUEÒLEG, PROFESSOR I INVESTIGADOR DE LA UAB I DIRECTOR DEL PROJECTE SIKAIT

“Investiguem a l’única zona de l’Imperi Romà d’on extreien maragdes”

Un equip d’arqueòlegs de la UAB ha centrat els seus treballs a Wadi Sikait, al desert oriental d’Egipte, d’on l’Imperi Romà treia una de les pedres precioses més valorades: la maragda

Per quina raó van escollir excavar el jaciment de Sikait, un dels més extensos i millor conservats de la zona del Mons Smaragdus?
Fa uns anys vam treballar amb un grup d’arqueòlegs de l’Estat espanyol al jaciment de Berenike, que és un port grecoromà a la costa del mar Roig, proper al Mons Smaragdus. Allà hi havia un equip de la Universitat de Delaware i un altre de la de Varsòvia. Tots dos grups també havien fet excavacions al Mons Smaragdus, i va sortir l’oportunitat de treballar amb ells en aquesta zona. El projecte va ser elaborat el 2016 a la Universitat Autònoma, i el 2018, quan vam tenir finançament i permisos, vam fer la primera campanya a Sikait i la segona, el gener d’aquest any, a Berenike, perquè no teníem els permisos per tornar a Sikait, cosa que farem l’any vinent.
Així doncs, en el projecte que vostè dirigeix també hi participen els investigadors de Delaware i Varsòvia?
Treballem tots al mateix grup d’investigació. Tenim el suport del Ministeri d’Antiguitats egipci i amb el finançament de la Fundació Palarq.
Quines peculiaritats té el Mons Smaragdus, i més concretament el jaciment de Sikait?
La zona on investiguem és l’única on s’obtenien maragdes de tot l’Imperi Romà, i d’aquí ve el nom del Mons Smaragdus. A Àustria hi ha unes altres mines de beril d’on s’han extret maragdes, que són la varietat verda d’aquest mineral, però no és clar que es treballessin en l’època romana. Al Mons Smaragdus, hi ha diferents assentaments que havien estat dedicats a l’explotació de maragdes, i de tots ells el més important és Sikait. És a uns 50 quilòmetres del mar Roig, té uns 500 metres de llarg i es conserven entre 150 i 200 estructures, des del nivell del uadi [llera d’un riu que a les zones desèrtiques només porta aigua en les escasses èpoques plujoses] fins a la part de dalt de la muntanya. Va ser ocupat a l’època imperial romana, des del segle I fins al VI dC. El més remarcable és que la conservació de les estructures és espectacular. Hi ha edificis amb murs de 4 i 5 metres d’alçada; per tant, es pot entrar a les cases, que pràcticament es conserven com estaven en aquella època.
El fet que s’hagin conservat tan bé, a què és degut?
És una zona aïllada, i això fa que no hi hagi hagut saquejos. Visitants que hi van anar als segles XVIII i XIX expliquen que hi estaven uns dies però que havien de marxar perquè no tenien aigua. A la zona hi ha alguna comunitat beduïna, però la ciutat més propera és Marsa Alam, a dues hores i mitja en cotxe.
El desert oriental egipci tenia molta importància minera?
Hi havia pedreres molt bones que explotaven els romans, i també s’hi extreia or, pedres semiprecioses, plom i coure, a més de les maragdes del Mons Smaragdus, que es portaven en caravanes de camells fins al Nil, i d’allà cap al port d’Alexandria, d’on sortien rumb a Roma.
Del Mons Smaragdus en deien també les mines de Cleòpatra.
Això forma part una mica de la llegenda. Sabem que Cleòpatra era una gran amant de les maragdes, però no tenim cap evidència arqueològica que vinculi aquests jaciments amb el període de la dinastia ptolemaica. Però si la darrera reina d’aquesta dinastia tenia maragdes, havien de venir d’aquí per força.
Algunes fonts antigues expliquen que Neró, que tenia miopia, utilitzava una maragda com a lent correctora per contemplar els combats de gladiadors.
Hi ha dubtes sobre si feia servir això o un cristall de quars verd. En tot cas, a la maragda, a part de ser un producte ornamental de luxe, també se li atribuïen funcions curatives per a la fatiga ocular, per al verí de serp o per a l’epilèpsia.
Quins són els primers resultats de les investigacions a Sikait?
Una de les principals hipòtesis és que les mines del Mons Smaragdus tenien un caràcter privat. Excavant dins una de les edificacions que pensàvem que era una casa, hi hem trobat la boca d’entrada a una mina amb un pou vertical d’accés a les vetes de beril. L’edifici es va construir per protegir la veta, i per tant és una bona evidència que es tractava d’una concessió privada que l’imperi donava a famílies o persones perquè ho explotessin a canvi de pagar un impost. D’altra banda, l’excavació en una altra de les edificacions, que fins ara pensavem que tenia funció administrativa, ha permès demostrar que era un temple, el tercer de Sikait, la qual cosa ens indica que la religió era molt important en el dia a dia de la població. En la campanya de 2020 tenim previst explorar l’interior d’algun dels pous i fer excavacions en un dels antics abocadors del jaciment, on hi podríem trobar, per exemple, trossos de ceràmica que aprofitaven per fer-hi anotacions. Això ens pot donar informació sobre la vida econòmica i social de Sikait.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Art
Crònica

Per què no et talles el cap?

Barcelona
Valentín Roma
DIRECTOR DE LA VIRREINA CENTRE DE LA IMATGE

“El museu s’hauria de rearmar ideològicament”

barcelona
Un tast de...
‘La drecera’, de Miquel Martín i Serra Avançament editorial

Una infantesa a l’Empordà

L’Auditori rep Strenes i té nova programació d’estiu

girona
CINEMA

Kawase, Ozon i Vinterberg, a Sant Sebastià

Un 23 de juliol sense cotxes

Barcelona

Pere Faura ‘fulmina’ la dansa

BARCELONA

Luw preestrena a la Devesa el seu primer disc

girona
COVID-19

Ni mascaretes ni distància per als artistes