Cultura

El primer Sant Jordi de l'era digital?

El llibre electrònic avança progressivament tot i que el mercat editorial se sosté absolutament en el format tradicional

«El panorama ha canviat molt en un any. El sector és conscient que el llibre digital és un canal en expansió i hem passat de les pors i les reticències a l'entusiasme. Ja no discutim el què sinó el com s'ha de fer.» Així ho veu Ernest Folch, conseller delegat de Leqtor.com. Aquesta llibreria digital té a la venda en línia uns 800 títols, entre els quals hi ha la trilogia Millennium, de Stieg Larsson, o el darrer premi Sant Jordi, Se sabrà tot, de Xavier Bosch. Per a Folch, Catalunya està en una «situació de privilegi» en aquest nou context, gràcies a una inversió a l'altura dels creixements desenvolupats per altres estats europeus. «El lector català té millor oferta en llibre digital que molts països», opina aquest editor.

Un altre grup que ha apostat amb força a Catalunya pel llibre electrònic és Edi.cat, que aplega setze editorials i ofereix més de 500 títols en línia al seu catàleg. «El llibre digital es comença a fer un espai en el món editorial. Abans hi havia més reticències, però ara la percepció és que el sector ho ha entès i hi aposta com una línia estratègica de futur», indica Enric Faura, director d'Edi.cat. Per a aquesta plataforma, creada per Angle, Bromera i Cossetània al setembre de 2008, el d'avui és el segon Sant Jordi digital. No obstant això, el canvi en un any ha estat considerable. «El procés és lent, però hi ha una tendència a l'alça sostinguda», apunta Faura. El conjunt de relats Homes, d'Isabel Clara Simó, i l'assaig Política 2.0, d'Ernest Benach, són alguns dels títols disponibles a Edi.cat.

L'adopció del digital es veu més lenta i amb menys entusiasme des d'altres òptiques, com apunta Fèlix Riera, director editorial del Grup 62. «Jo crec que aquest encara no serà el Sant Jordi digital, però sí que crearà les condicions perquè en el futur aquest format tingui més importància», opina. Riera defensa que «les editorials no es defineixen pel format que utilitzen, sinó pels continguts» i assenyala les tres línies que s'han marcat des del Grup 62: en primer lloc, no vendre on-line, sinó adreçar el client al punt de venda tradicional, la llibreria –«no fem de llibreters», assenyala–; en segon lloc, aprofitar el llibre digital com una bona oportunitat per posar en valor el propi fons, i, finalment, indica Riera, constatar que tots dos formats «són complementaris, no contraris, i convergeixen en una mateixa direcció». El Grup 62 té actualment uns 400 títols digitals a la venda, dels quals el 80% corresponen a llibre de fons i el 20% a «seminovetats», és a dir, títols amb menys d'un any d'antiguitat.

Antoni Comas, president del Gremi d'Editors de Catalunya, il·lustra la situació actual amb aquesta dada: als Estats Units, el llibre digital representa només l'1% de la facturació. Tot i així, subratlla que moltes editorials catalanes estan fent inversions per digitalitzar els seus fons. «Suposo que sí que es pot dir que és el primer Sant Jordi digital, però aquí encara té una presència ínfima, és una porta que s'obre», opina.

Els llibreters tampoc en volen quedar al marge i ja estan treballant en una plataforma per vendre llibres digitals que podria ser una realitat a final d'aquest any. «No ens obsessionem amb el tema, no cal córrer, però tampoc ens estem de braços creuats perquè no en volem quedar fora.» Així ho resumeix Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters. També és del parer que aquest és el primer Sant Jordi digital, tot i que alerta que actualment «el llibre electrònic no té gaire incidència, no és negoci, i el seu paper és testimonial». Daura explica que, des del gremi, el llibre digital es veu com un element que «suma» i els llibreters estan treballant per preparar el futur, per seguir fent el de sempre: vendre llibres, encara que amb un nou format.

Digitalització sense fre

La tendència, però, apunta que el llibre no es pot posar d'esquena a la digitalització, que ja afecta de ple altres sectors culturals, com el cinema, per exemple. L'aparició de nous enginys electrònics, com l'imminent iPad, reforça i millora la interacció amb la pantalla. Paral·lelament, els llibres electrònics (e-readers) van millorant les seves prestacions, i es consolida el format ePub. «Hi ha un camí que encara ha de fer la indústria electrònica, però aquest any ja hi ha molta més oferta que l'any passat», diu Faura, que creu que els preus dels lectors (en l'actualitat, entre 200 i 500 euros) aniran baixant progressivament.

Primer llibre de Cultura

En aquest context, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha iniciat una línia de publicacions electròniques que estrena amb Beneita sies, tempestat passada, perquè fas alçar els ulls a la llum nova!. Es tracta d'un text editat amb motiu de l'obertura de l'Any Maragall, el 2 de març passat, del qual es van distribuir 500 exemplars per als assistents a l'acte. Els interessats poden sol·licitar-lo gratuïtament al web de la conselleria.

el contrapunt

Convivència pacífica

jaume vidal

Semblava que no arribaria mai, però el Sant Jordi digital ja és aquí. No és ni de bon tros una presència massiva, però sí que es percep una flaire que indica que el món electrònic i el paper comencen a trobar-se.

Les modernes tecnologies caminen cap un tipus de suport molt similar al concepte de full. Els botons s'han substituït per les pantalles tàctils. Els dits lliscant per un iPad simulen cada cop més els gestos i la pressió que fem per passar full.

El maridatge entre el paper i la normalització del llibre electrònic farà molt de bé a la literatura i al lector. Quants llibres un cop llegits es converteixen en un problema d'espai! En aquest sentit el llibre electrònic és ideal.

D'altra banda, el desig col·leccionista, l'amor per les planes i la passió per l'objecte faran que el paper tingui raó de ser, però amb convivència amb el suport digital.

L'IVA dels «e-books» podria pujar fins al 18%

Els editors digitals estan en espera de la decisió definitiva que prengui el Ministeri d'Economia i Hisenda sobre l'IVA aplicable al llibre electrònic. Des dels inicis s'ha debatut si l'e-book s'ha de considerar un producte o un servei. En el primer cas, s'equipararia amb el llibre tradicional i, per tant, tindria el mateix tractament que aquest a tots els efectes, amb un IVA reduït del 4%. Així ho va ratificar la ministra de Cultura a final de l'any passat, però ara la direcció general de Tributs considera l'e-book com a un servei ofert per via electrònica (no suport físic), amb la qual cosa el llibre digital tributarà al tipus general del 16% –que passarà al 18% al juliol–, i no es regirà sota la llei del llibre. El debat està encès, i més quan encara no hi ha harmonització amb la resta de països europeus. Si es confirma aquesta resolució, ineludiblement, els preus dels títols digitals pujaran. Els editors hi estan en contra i reclamen que es rectifiqui.

Ofertes per començar

Si s'hi fixen, avui veuran més d'un llibre electrònic a les parades de Sant Jordi de Barcelona. I, com tota novetat, té alguns atractius comercials. Dos exemples: Leqtor.com (al passeig de Gràcia, 44) proposarà la possibilitat de fer-se una foto amb l'autor i personalitzar així el seu llibre electrònic; a més, com a novetat, des del web hi ha l'opció de regalar un llibre sense haver de sortir de casa. Al seu torn, Edi.cat (rambla de Catalunya / Provença) oferirà al públic poder tocar i experimentar amb els lectors digitals, tot i que no n'hi haurà a la venda in situ. Tots els usuaris que es registrin al web de la plataforma entraran al sorteig d'un aparell lector més deu llibres digitals a escollir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.