Cultura

La sornegueria quasi corrosiva

La conselleria de Cultura i l’Ajuntament de Sabadell preparen l’any dedicat a la influent Colla de Sabadell

Oliver, Obiols i Trabal van representar un moment de la literatura catalana

Recordo que Joan Oliver, Pere Quart, explicava una anècdota que després Armand Obiols va immortalitzar en el pròleg d’un llibre de poemes que li va publicar Proa, l’editorial que Oliver va dirigir. Cansats d’esperar-lo cada cop que visitaven Oliver a la mansió de Sabadell, Obiols i Trabal van decidir treure tots els mobles de l’habitació a la marquesina de la sala, inclòs el piano de cua. L’anècdota deia molt de l’humor d’un grup d’autors que van representar un moment de la literatura catalana, la generació de la guerra i de l’exili.

No sé si amb idèntiques intencions, la conselleria de Cultura i l’Ajuntament de Sabadell han volgut sumar-se al centenari del Grup de Sabadell. Al llarg del 2019 es commemorarà el centenari de la Colla de Sabadell, el grup d’intel·lectuals liderat per Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols que va esdevenir un revulsiu dins el panorama cultural català dels anys vint i que va propiciar un dels millors moments de la cultura sabadellenca.

La commemoració es va presentar ahir en un acte en el qual van participar la consellera de Cultura, Laura Borràs; el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Joan-Elies Adell; l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, i el comissari de l’Any Colla de Sabadell, Joan Safont.

L’Any Colla de Sabadell tindrà per lema “Estem voltats de pocavergonyes”, el mateix que exhibien els membres del grup a la seva seu, el Casino dels Senyors. S’obrirà aquest diumenge, 17 de febrer, amb un acte de presentació en què participaran el president de la Generalitat, Quim Torra, i la consellera de Cultura, Laura Borràs, entre altres personalitats. Al llarg del 2019 s’han programat simposis, publicacions, exposicions i la producció d’un documental sobre el grup.

Quan vaig conèixer Oliver tenia la porta oberta a tothom que el volgués escoltar. Era un vell aristòcrata, independentista quan tothom resava el rosari a Suárez i Tarradellas, i anarquista convençut. No perdia cap oportunitat per criticar tot el criticable i per ser el més políticament incorrecte possible. Més que humor corrosiu, era el seu tarannà el que feia destacar enmig dels que mendicaven càrrecs i pressupostos. Per aquest motiu i també pels literaris –ell i Trabal tenen una obra considerable, el segon publicat i reivindicat durant anys per Quaderns Crema– resulta oportú intentar reivindicar-los, tot i que pel que fa a les activitats esperem que el bo de Safont s’impliqui per incrementar-les i dotar-les de contingut més enllà de les celebracions protocol·làries. Safont va reivindicar altres membres menys coneguts del grup com els artistes Vila Arrufat i Marlet, Miquel Carreras, Lluís Parcerisa, Josep M. Trabal i Joan Garriga, pare del poeta Francesc Garriga.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.