Cultura

Política

Lliures i creatives

Les 55 urnes que es poden veure fins al 15 de febrer a la Casa de Cultura mostren la diversitat de mirada dels artistes sobre l’1-0

Destaquen al·legories a la repressió, la llibertat i la solidaritat

Forta i contundent. Així defineix Esteve Sabench, comissari de l’exposició 55 urnes per la llibertat , una mostra que busca la diversitat de mirades sobre un dia històric amb molta iconografia. Sabench, conservador assistent del Museu de Ceret i membre del Comitè de Solidaritat Catalana de la Catalunya del Nord, recalca “les diferents visions” amb la participació d’artistes francesos, “amb una mirada més distanciada” a d’altres de catalans que van viure l’1-0. Aquesta aposta per la diversitat s’ha treballat sobre un mateix objecte “molt difícil per a un artista, amb una matèria molt barroera però al mateix temps amb una càrrega simbòlica molt gran”, assenyala Esteve Sabench. En aquest sentit, remarca que molta gent sortia plorant de la mostra: “És com obrir una ferida que no s’ha cicatritzat.”

A l’exposició, que es pot veure fins al 15 de febrer a la Sala Fita de la Casa de Cultura de Girona, hi ha també una mostra de les imatges que va captar el fotoperiodista de la Catalunya del Nord Jordi Bartoli i publicades a Le Monde. Esteve Sabench, que també hi ha participat amb una urna que recorda la propaganda i la desinformació sobre les reivindicacions catalanes, assenyala que la mostra, que després d’haver-se inaugurat a Brussel·les es va veure a Perpinyà, va ser una descoberta per a molts francesos. “Hi ha una desinformació brutal de l’opinió pública a França”, recorda.

Sobre l’art com a mitjà de denúncia política, Esteve Sabench recorda que “hauria de tenir aquest paper”, que és l’objectiu de la mostra. Explica que hi ha hagut artistes com ara Francesc Torres, que es declara no independentista però que hi ha volgut participar argumentant: “On hi hagi una urna sempre hi seré.” La seva obra es titula Crònica democràtica o la síndrome de Creont.

Entre les urnes que criden l’atenció hi ha la de l’artista olotí Servand Solanilla , un “procés alquímic”, reconeix. Titulat Polipropilè 100%, va explorar el material de què estaven fets els dos protagonistes de l1’-O, l’urna i les porres. En aquest sentit, mostra com va transformar una urna en quatre porres. A Democràcia perforada, l’artista de la Tallada d’Empordà Delphine Labedan , en xoc pel que va viure al seu poble l’1-O, va perforar una urna, d’on va sortir una explosió, “una revolució groga”. L’artista gironina establerta a Jafre Assumpció Mateu, a Esperança, va voler tancar “l’esperit de Catalunya en una presó de ferro amb un barrot forçat”. L’urna de Mateu està il·luminada interiorment per una estelada. L’artista Enric Pladevall de Ventalló reconeix que “és difícil fer coses per encàrrec” però en aquest cas ho va tenir clar: va dissenyar una falç que travessés l’urna. “És un missatge contundent”, recorda. L’urna de Pladevall va ser el premi Republicans de l’Any. La barcelonina Núria Batlle, a Plovia, va emmallar de cristalls brillants l’urna com a símbol d’il·lusió i de l’emoció d’aquell 1-0. Recorda que a la seva obra les paperetes van acabar trinxades: “Molta il·lusió però ara estem així.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.