Cultura

L’acadèmia demana auxili

Quinze membres numeraris imploren a Justícia que convoqui eleccions per resoldre la crisi de govern

Quinze membres numeraris de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi han enviat un escrit a la consellera de Justícia, Ester Capella, en el qual li demanen que intervingui en la institució per resoldre el greu conflicte que està afectant el seu bon funcionament. Els signants li imploren que convoqui eleccions per escollir president, atès que l’actual, l’arquitecte Joan Antoni Solans, de tarannà “absolutista”, “ha actuat en contra del que s’ha acordat reiteradament pel ple”.

Els promotors d’aquest redactat confien que el Departament de Justícia –que és de qui depenen totes les acadèmies catalanes– redreci la complicada situació d’aquesta històrica institució, fundada el 1850, que des de fa uns mesos està patint una crisi de governança sense precedents. La controvèrsia es va desfermar quan Solans i la seva junta van decidir abans de l’estiu reduir l’horari laboral de la conservadora del museu, al·legant problemes econòmics de l’entitat.

Des de bon principi, un sector majoritari dels acadèmics de número s’hi van oposar, no ja només en defensa de la professionalitat de la conservadora, la “cara visible” del patrimoni de l’acadèmia des del 1999, sinó també per protegir la mateixa supervivència del museu. “La principal funció avui dia de l’acadèmia és conservar i donar a conèixer la seva col·lecció d’art, el primer museu d’art que es va crear a Catalunya, que està integrat per més de 700 pintures, 400 escultures i milers de dibuixos i estampes”, raonen en l’escrit que ha rebut la titular de Justícia, que encara no hi ha respost.

La tardor passada va ser calenta. Tot i que en diferents sessions plenàries les votacions reclamaven una rectificació, el president no va fer cap gest conciliador i, inclús, va agafar una actitud “més rebel i tot”, fins al punt que va acabar extingint el contracte de la conservadora amb el pagament d’una indemnització que per als acadèmics contradiu la debilitat financera que s’adduïa per retallar-li la jornada. En un dels plens més tensos, tres acadèmics van arribar a aportar 16.000 euros per cobrir el sou de l’especialista i per evitar així el seu acomiadament, cosa que tampoc el va impedir.

El cas és que, en un ambient cada vegada més enrarit, el grup de membres descontents amb la gestió de Solans va impulsar un ple extraordinari el 21 de novembre per debatre la seva continuïtat. A la sessió hi van assistir vint acadèmics que van acordar per majoria, amb tretze vots a favor i set en contra, forçar la renúncia del president. Però la sorpresa va ser majúscula quan Solans s’hi va negar, argumentant que el seu càrrec està blindat pels estatuts –no preveuen que pugui ser destituït en cap circumstància.

“Estem en una situació límit i no hem tingut més remei que recórrer al Departament de Justícia. Solans ha deixat de tenir cap mena d’autoritat per representar-nos.” Els signants del document són Francesc Fontbona, Pilar Vélez, Andreu Vilasís, Carles Guinovart, Mireia Freixa, Isabel Campi, Montserrat Isern i Bonaventura Bassegoda; set membres més s’hi han adherit: Domènec Fita, Josep Bracons, Enric Satué, Cèsar Calmell, Daniel Giralt-Miracle, Joan Oliveras i Jordi Pericot.

Per tots ells, urgeix que la Generalitat agafi les regnes del litigi, ja que, com havien anat avisant, el que està en perill ara mateix és el museu, “la raó de ser de la institució”. Sense cap tècnic que se n’ocupi, es troba en un estat de paràlisi preocupant, tancat a les visites i a les consultes dels investigadors. “Si matem el museu matarem l’acadèmia”, no es cansen de dir els prohoms indignats que no ho volen permetre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.