Cultura

Josep Pla i el senyor de l’arròs

Recuperen amb documentació familiar l’‘Homenot’ dedicat a Pere Coll i Rigau en el centenari de la seva mort

La nova edició incorpora un retrat del besnét, Baltasar Parera, i un pròleg de Xavier Pla

Poc abans d’acabar l’any, la Fundació Josep Pla va presentar el llibre Pere Coll i Rigau i la història de l’arròs de Pals (1853-1918). Es tracta d’una reedició de l’Homenot que Pla va escriure sobre l’introductor del conreu de l’arròs a Pals, un dels pocs retrats que l’escriptor va dedicar a personalitats del Baix Empordà que considerava rellevants, juntament amb el del pintor i ceramista Joan Baptista Coromina o el de l’empresari surer Joan Miquel i Avellí. El llibre incorpora, però, documentació fins ara inèdita procedent de l’arxiu de la família; un pròleg de l’estudiós Xavier Pla, i una aproximació biogràfica dels orígens familiars i empresarials de Pere Coll a càrrec del seu besnét, Baltasar Parera, veritable impulsor d’aquesta publicació amb què es commemora el centenari de la mort de l’hisendat.

La represa del cultiu de l’arròs, per a la qual va caldre “remoure obstacles faraònics”, com assenyala Pla, a causa del temor que propagués el paludisme, va tenir el seu principal defensor en un indià que havia fet fortuna a Cuba venent llumins i tabac. Pere Coll i Rigau (Torroella, 1853-Pals, 1918) havia arribat a l’Havana amb tretze anys per treballar-hi com un escarràs, només amb una moneda de plata a la butxaca que anys després serviria de clauer de la caixa forta de la família, segons recorda el seu besnét. Als divuit anys, ja tenia casa, cavall i servent, i en poc temps va esdevenir el pròsper fabricant i comerciant dels llumins Remeneu, amb els quals va desafiar el totpoderós Estat fins i tot amb una publicitat irreverent, anunciant-se com “Perico Coll, destructor del monopolio fosforero”.

Potser no va gens errat Xavier Pla quan en el pròleg apunta que l’escriptor devia interessar-se en aquest personatge intrèpid i tenaç com a contrafigura del seu propi pare, el qual va acabar arruïnat en la seva aventura arrossaire, que “emmetzinà la nostra vida de família durant anys i anys”, tal com diu amb no poc ressentiment a El quadern gris. Pere Coll, molt més desimbolt, no va dubtar, en canvi, a enfrontar-se al comte de Torroella, Robert Robert i Surís, i a les pràctiques feudals que va descobrir vigents a la seva terra en tornar de Cuba, per fer valer la seva voluntat i reintroduir l’arròs a la seva finca del mas Gelabert, un treball, diu Pla, que “implicava transformar una geografia negligida durant desenes d’anys”. No va ser pas un camí fàcil. Tot i haver obtingut l’autorització per plantar-ne als seus terrenys l’any 1899, els detractors no van cedir en la seva oposició fins que van aconseguir que el govern espanyol en prohibís per llei l’explotació el 2 de març de 1907, encara que per pocs mesos: Pere Coll havia sabut guanyar-se aliances prou poderoses per obligar Antonio Maura a rectificar. A Josep Pla el fascinava la infatigable activitat desplegada pel seu homenot, la seva capacitat de lluita i alhora de consens, enfrontat al que qualifica com “el darrer fenomen de feudalisme agrari” de l’Empordà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El gran amor

Barcelona

El fotògraf pur

barcelona
Filologia

Mor Giuseppe Tavani, el primer filòleg italià que va ser catedràtic de català

JORDI CARAPUIG
PRESIDENT DEL PATRONAT DE LA PASSIÓ D’ULLDECONA

“El discurs històric de la Passió és encara avui totalment vigent”

ulldecona
Crònica

L’herència italiana de Caldes

Caldes de Malavella

El ‘cantaor rojo’

Girona

La Mostra s’enlaira

BARCELONA

Les nines del papa

Figueres

Artistes innovadors, al CaixaForum

Girona