Cultura

David i Stéphane Foenkinos

directors de cinema

“Estar gelós dels fills és tabú”

Ens agrada la barreja de profunditat i reflexió amb lleugeresa i humor per desdramatitzar

El prestigi literari de David Foenkinos, autor de novel·les com Charlotte (premi Renaudot 2014) o La delicadesa, s’ha amplificat gràcies a les pel·lícules que dirigeix a quatre mans amb el seu germà Stéphane. Després d’adaptar al cinema La delicadesa, amb Audrey Tautou com a protagonista, han passat pel Festival de Cinema de Barcelona-Sant Jordi, que combina literatura i cinema, per presentar-hi Algo celosa, que s’estrena als cinemes l’1 de juny. Els dos germans han participat també en una jornada sobre adaptacions literàries al cinema que s’ha organitzat en el marc del festival, juntament amb Isabel Coixet i Anna Pavignano, entre d’altres.

Què en pensen que Manuel Valls sigui candidat a l’alcaldia de Barcelona?
David Foenkinos: Està molt bé! Molt bonic! Stéphane Foenkinos: Que estigui el més lluny possible! [Tots dos riuen].
Podria ser candidat de Ciutadans, un partit de dreta, o d’extrema dreta per a alguns...
D.F.: Manuel Valls està una mica gelós d’Emmanuel Macron.
La dona de 50 anys en crisi d’‘Algo celosa’ s’ha inspirat en algú que coneixen?
D.F.: El meu germà diu que és un biopic sobre mi mateix [riu].
Hi posen humor, però la situació és més aviat dramàtica...
D.F.: Sí, això és el que ens engrescava del tema, és un moment forçosament dolorós en la vida d’aquesta dona, però alhora és tan excessiva en les seves reaccions que per força havien de produir efectes còmics. Això és el que ens agrada, la barreja d’aquesta profunditat i reflexió sobre aquest moment de la vida amb lleugeresa i humor per desdramatitzar.
És important l’humor per afrontar aquestes situacions?
S.F.: La protagonista no té cap sentit de l’humor i creu que els altres tampoc en tenen, i per això resulta divertida. Teníem ganes d’experimentar un humor malvat, perquè és excitant veure en el cinema gent fent coses que nosaltres no gosaríem fer, i havíem d’anar el més lluny possible, però sent psicològicament realistes.
És un retrat femení, com a ‘La delicadeza’, però d’una dona completament diferent...
D.F.: Les dues es diuen Nathalie, però són de generacions diferents. Ens agraden els retrats de dones, i el que ens interessava aquí, el motor, era tractar aquest tabú inèdit de la gelosia entre mares i fills, o de pares i fills, del qual ningú parla.
És una gelosia que sembla anar contra natura. Normalment, els pares estan orgullosos de l’èxit dels seus fills.
S.F.: Per això justament és tabú. És clar que existeix, però fa vergonya parlar-ne. La vida és així, una dona als 50 anys pot sentir-se malament, pot tenir dubtes en la seva vida quotidiana, i té davant dels seus ulls la joventut, la bellesa... I la filla de Nathalie està molt enamorada del seu xicot, que és fantàstic. El que ens crida l’atenció és que podem acceptar que estem malament, però és pitjor si ho confrontem amb la felicitat dels altres. D.F.: Molta gent ens ha parlat de Facebook i les xarxes socials, i de com ens pot resultar insuportable veure la felicitat dels altres, fins i tot si és fictícia.
Al principi s’insinua que la causa pot ser hormonal, per la menopausa, però aquesta hipòtesi es va diluint. Per què?
D.F.: És una edat en què les dones es veuen confrontades amb això, però no era el lloc per estudiar-ho des d’un punt de vista fisiològic. El que ens interessava era aquest moment de transició, més enllà d’aquest canvi. S.F.: L’interessant és que està sotmesa al seu cos, és impulsiva, i no domina les seves actituds. Va bé per a una comèdia.
Com a espectador es passa de sentir odi a la compassió pel personatge. Ho buscaven?
D.F.: Aquest era el nostre desig. S.F.: La nostra esperança! Volem que la gent entengui aquesta dona, que està passant per un moment difícil, però que té coses bones, i sobretot, està envoltada de gent que la cuida molt, se n’ocupa. L’entenen millor que ella mateixa.
Es diu que no hi ha gelosia sense amor. Hi estan d’acord?
S.F.: Sí, però no ens interessava la gelosia sentimental, sinó una mena de forma complexa d’enveja i d’admiració, perquè l’enveja també implica admiració.
Per què van escollir Karin Viard com a protagonista?
D.F.: Ens va escollir ella. Volíem Penélope Cruz, però Javier Bardem estava gelós [riu]. S.F.: Seriosament, quan vam escriure aquesta pel·lícula, vam pensar en Karin Viard, la sentíem dir els diàlegs. En 24 hores ens va dir que sí, i va ser fantàstic. Ens va dir: “Jo soc gelosa”, i fins i tot ens va animar a anar més lluny, perquè és una de les poques actrius a qui no li fa por la imatge que pugui donar, és molt audaç.Va ser una col·laboració fantàstica.
Van ser aquí per Sant Jordi?
D.F.: Aquest any no, però hi he participat i és extraordinari. Que tota la ciutat giri al voltant dels llibres és fantàstic. S.F.: Mentre es pugui veure Barcelona tan plena de cultura, també amb aquest festival, serà bo per a tots.
Al seu llibre ‘La biblioteca dels llibres rebutjats’ (Edicions 62) comenta que es publiquen molts llibres que desapareixen al cap de molt poc temps.
D.F.: Sí, a França es diu que hi ha més escriptors que lectors. L’inici del llibre és una biblioteca amb llibres que ningú vol llegir. Però escriure també pot ser un plaer personal, una necessitat per a un mateix, i no podem obligar que hi hagi lectors.
Un dia vaig trobar una persona plorant perquè llegia ‘Charlotte’. Somia, com a escriptor, amb emocionar així els lectors?
D.F.: M’emociona saber-ho. Segur que era per culpa del meu llibre? La meva intenció no és fer plorar, sinó explicar històries i emocionar. La de Charlotte és una història tràgica, dolorosa, però em fa molta il·lusió també estar en una sala de cinema i sentir la gent riure. I amb Algo celosa, la gent riu molt.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

FiraTàrrega 2018 dissenya nou itineraris artístics per facilitar el recorregut als espectadors

Volen segmentar el gruix de la programació i fer-la més accessible

Les entrades anticipades ja es poden comprar

Barcelona
 

Sant Iscle es refortifica

Vidreres
 

La fotògrafa de la dona invisible

barcelona
 

Monino reactiva el Jacophonic

Girona
 

Art, paisatge, patrimoni i feminitat

La Vall de SaNTA CREU
 
Crítica

Tradició anglesa

 

Tomeu Penya anima Les Nits de Marimurtra

 

El Porta Ferrada torna a superar-se

BARCELONA
 

Pablo López fa un doblet íntim i emocional