Cultura

Crònica

música

Jamie Cullum, torrent festiu

El que va fer Jamie Cullum (Essex, 1979) amb un dels seus grans èxits, Don’t stop the music, original de Rihanna, modelant-la des del pop més integral fins a arribar al so beatbox en una de les improvisacions més aplaudides divendres a la nit al festival de Porta Ferrada a l’Espai Port de Sant Feliu de Guíxols, defineix l’espectacle musical, un remolí dalt l’escenari, d’aquest britànic, virtuós del piano però no només.

Jamie Cullum és un jazzman heterodox, un músic transversal, que barreja gèneres, i que tant pot ser convidat al Sònar (edició 2008) com ser cap de cartell habitual en els festivals d’estiu. Divendres, a Porta Ferrada, va reunir 2.500 persones, segons l’organització, en un espai pensat per a un concert multitudinari, de rock d’estadi, amb una platea lliure de cadires i amb el públic amb cervesa a la mà i amb ganes de ballar i de cantar. I en aquest sentit, de tots els seus registres, Jamie Cullum es va allunyar de l’herència crooner de Sinatra, del swing i del jazz més clàssic –ho ha incorporat en el seu discurs musical pop– o de la comparativa amb Elton John amb un espectacle que, si bé va tenir moments de sofisticació més baladistes, com ara You’re not the only one i What a difference a day made, va mantenir sempre un to àlgid. Breus notes de piano, però Cullum, de seguida, feia un viratge sonor i canviava el rumb de la suavitat, vocal i de piano, cap a ritmes més enèrgics; pujant dalt del piano o com una estrella de rock saltant a platea. D’aquesta versatilitat musical del torrent Jamie Cullum, notes de samba, ecos del Brasil a Everything you didn’t do. Molt destacable el so tribal, aires jamaicans, que va remarcar a Sinnerman de Nina Simone amb molt pòsit d’espiritual negre i moment en què Cullum es va barrejar entre el públic. Va excel·lir en les versions, amb recreacions gairebé pròpies, i amb l’última abans dels bisos, High and Dry de Radiohead, ho va demostrar. Però amb la que els llums es van encendre, Blackbird dels Beatles, sol amb el piano, va sonar a cloenda perfecta per a la festa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

‘La hija de un ladrón’, ‘Els dies que vindran’ i ‘La innocència’ encapçalen les nominacions als Premis Gaudí

Barcelona

Helloween actuaran a Barcelona l’11 d’octubre del 2020

Barcelona

Teatre i música a doll

Girona
Un orgue que busca padrins

Un orgue que busca padrins

BARCELONA

El Pacífic més bèl·lic

Barcelona
Crítica

Deliciosa i mordaç lluita de classes

Les Festes del Tura, Obeses i Rosalía, premis ARC

BARCELONA
Marta Etura
Actriu

“El món de la inspectora Amaia és de foscor i llum”

Sitges

Germans a l’escena

BARCELONA