Cultura

patrimoni natural

Proposen el patrimoni rural com a nou motor de riquesa

La Fundació Món Rural organitza una jornada destinada a reivindicar el patrimoni rural com a font de desenvolupament econòmic i de fre a la despoblació

Les comarques de Ponent, un dels llocs on està menys valorat

Sempre ha estat allà, però rarament algú hi ha pensat com a font de riquesa i desenvolupament. És el drama de les zones rurals amb una gran riquesa de patrimoni natural, cultural i històric, però que han patit des de la revolució industrial un despoblament dramàtic per falta d’oportunitats per a tots els seus habitants. La Fundació Món Rural organitza dijous vinent a la Seu Vella una jornada de debat sobre la realitat d’aquest patrimoni rural, entès molt més enllà que els grans monuments immobles que sí que han tingut una reconeixement i un aprofitament important.

Les cabanes de pedra seca de les Garrigues, els itineraris que segueixen el curs dels canals al pla de Lleida, les falles del Pirineu, els petits museus rurals o el camps d’ametllers florits al Segrià són alguns dels elements susceptibles de donar poder d’atracció al territori i que no s’han arribat a explotar fins ara d’una manera que aportin desenvolupament sostenible i noves oportunitats.

Estudi global

El geògraf de la Universitat de Lleida Ignasi Aldomà ha dirigit un treball que intenta reconèixer tots aquests elements a escala catalana i presenta perspectives d’actuació. El treball es presenta en el seu conjunt durant la jornada de dijous vinent a la Seu Vella. Aldomà ha avançat que, de l’anàlisi realitzada en l’estudi, s’observa que les planes interiors de Lleida i de les comarques de Tarragona i de l’Ebre són les que resulten menys afavorides en la valoració i aprofitament dels seus recursos patrimonials propis. “Fem una valoració del patrimoni des del punt de vista global, incloent-hi el patrimoni natural, cultural, de productes agraris, immaterial, entre d’altres”, explica Aldomà. El resultat és un conjunt de mapes desiguals en què la presència d’aquests béns no està en consonància amb el nombre de visites que reben, ni tampoc amb els recursos que s’hi dediquen.

Una de les primeres coses que s’hi poden fer és crear sinergies en la gestió dels diferents patrimonis d’un àmbit rural: “Per exemple, al Pirineu, es ven molt bé el seu patrimoni natural, per un costat i el patrimoni arquitectònic de l’altre, però cada administració o patronat ho fa per la seva banda.” Segons Aldomà, els diferents actors que treballen sobre els diferents patrimonis “haurien de crear noves relacions entre ells per aconseguir millors resultats i un desenvolupament social i econòmic” capaç de revertir la situació de falta d’oportunitats en algunes zones.

LA FRASE

Els agents que actuen sobre el patrimoni haurien de coordinar-se i generar noves oportunitats
Ignasi Aldomà
geògraf


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una fantasia molt real

girona

Ni ‘groupies’, ni fans, ni coristes

girona
la crònica

La ‘rasmia’ i el diàleg

Un tast de...
‘Vacances aragoneses’, de Teresa Pàmies Avançament editorial

La dèria per la muntanya

Cruïlla col·laborativa

Barcelona

Capvespres al Museu de la Mediterrània

torroella de montgrí

La guitarrista gironina Meritxell Pubill dedica el seu segon disc al barroc

girona

Núria Graham obre el 6è Barretina de Rupià

rupià

Villaronga, en el mar de Baricco

Barcelona