Cultura

Pasolini cap endins

Àlex Rigola proposa una lectura del llibre pòstum ‘Poeta de les cendres' de Pasolini per ser dit per un sol actor en un espai hermètic, a Temporada Alta

Pasolini va ser un visionari que va percebre el futur del capitalisme en la societat d'avui

Per Àlex Rigola, Pier Paolo Pasolini (1922-1975) “va ser el primer punk de la història”. Al 1967 va escriure Poeta de cendres, en què fabulava una entrevista amb un crític de cinema. Tot i que va afegir-hi correccions, mai el va publicar i es desconeix si hi hagués volgut afegir res, abans que l'assassinessin (en un crim encara per esclarir avui). Pasolini, que moltes de les cites literàries les reproduiria en entrevistes als mitjans de comunicació, alertava, ja en aquell temps, l'alienació de l'ésser humà i els perills del capitalisme. Rigola admet que el va seduir el personatge tant per la seva vessant política com pel seu vessant d'artista i de persona complexa: catòlic homosexual i comunista que es va posicionar en les revoltes del 68 a favor dels policies i en contra dels universitaris “burgesos”, tot i que ell mateix admetia ser-ne. Who is me? Pasolini s'estrena avui a la sala de descans del Municipal de Girona i preveu sis sessions, fins diumenge.

Àlex Rigola és el director que més ha intervingut en el festival, que és a punt de tancar la seva 25 edició: han estat disset les produccions en què Rigola ha signat direcció. El director artístic, Salvador Sunyer, reivindica la possibilitat d'un festival de programar accions per a públics reduïts, que permeten una investigació indispensable per als creadors. Gonzalo Cunill és l'intèrpret que, des de la nuesa, comença acollint el públic com a actor i que, imperceptiblement, es va transformant en l'intel·lectual, sempre dirigint-se al públic i en una distància “que no sempre és possible”. Rigola va optar per Cunill, un actor habitual en les posades en escena de Rodrigo García, que també practica un vers lliure. Tots entren dins d'una manera de caixa per transportar obres d'art perquè “no es perdin les idees” que es van desgranant durant la funció, insinua el director. Aquesta aproximació artística a Pasolini coincideix després de dramatúrgies realitzades sobre altres artistes com Lorca (El público, TNC 2015) o Andy Warhol, que el transforma en l'Oberon del Somni d'una nit d'estiu al Düsseldorfer Schauspielhauss, el 2014. Carlota Subirós intervé com a dramatrugista amb Rigola. Subirós (no treballava amb Rigola des que aquest va abandonar la direcció artística del Lliure)comenta que “quan llegeixes el poema és inevitable veure que Pasolini s'ha quedat sol”. És un visionari que, als 60, ja percep el futur de la societat occidental. El compromís de Pasolini és absolut, fins a considerar que és més important viure que n pas escriure. La seva obra, en tot cas, se situa a favor dels innocents.

El vulnerable de Larraín

Precisament, el director de cinema xilè, Pablo Larraín, va debutar al teatre, al 2014, amb un altre monòleg en què dóna veu als vulnerables. Acceso (avui, a la Planeta, 21h) presenta Sandokan (Roberto Farías) un indigent que busca la manera de sobreviure, procurant vendre rampoines trobades. Per a Farías, aquest treball, que viatja de la simpatia del protagonista per vendre el seu material a una mena de deliri surrealista en què confessa el seu desig inconfessable és una oportunitat per “escoltar la gent invisible del carrer i donar una clatellada a tots aquells que tenen la sort de no haver patit els abusos de Sandokan”

LA XIFRA

30
espectadors
caben en l'interior de la caixa on es representa aquest passeig per l'obra i la vida del cineasta.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.