Cultura

Crítica

cinema

Un polític sense idees

Anaïs Demoustier sembla actuar amb timidesa com si no es volgués fer notar, però traspua un encant i una ironia que reclamen l’atenció amb subtilitat. Havent treballat amb François Ozon i Christophe Honoré, dos dels cineastes francesos queer, però també formant part del món de complicitats dels marsellesos Robert Guédiguian i Ariane Ascaride, la subtilitat i la ironia d’aquesta jove actriu fan que sigui pertinent que, a Los consejos de Alice, interpreti la consellera filòsofa d’un alcalde socialista fatigat perquè l’ajudi a tornar a tenir idees. Això perquè el director, Nicolas Pariser, sembla voler aportar una faula subtilment irònica sobre la mediocritat instaurada en la política. El film pren un caràcter de faula des del moment que, en el context d’una alcaldia localitzada a Lió, es produeix alguna cosa tan irreal com que un polític reconegui que no té idees: una possible manera de dir que l’exercici de la política s’ha quedat sense idees per lliurar-se a un pragmatisme de volada curta i a l’encadenament d’uns actes institucionals com els que marquen l’agenda del desganat alcalde que Fabricio Luchini encarna amb una sobrietat inhabitual. A la vegada, però, dient-ho tan clarament en el punt de partida, Los consejos de Alice comença a perdre subtilitat. Hi ha moltes coses, de fet, que potser queden massa dites, com ara les mancances vitals que Alice reconeix i que, almenys aparentment, sembla solucionar en un final més dolç que trenca amb l’acidesa discreta amb què fins aleshores s’ha amanit el film. Tampoc no sembla gaire subtil que el personatge més lúcid, i per això més crític, tingui un peu en un psiquiàtric. Però, amb la presència de Demoustier, persisteix alguna cosa que es fa escàpola.

Los consejos de Alice
Director: Nicolas Pariser
França, 2019


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Conte
Olga Xirinacs

El bosc invisible

CRISTINA ÀLVAREZ ROIG
POETA I ARQUITECTA

“La poesia és a les arrugues d’un rostre que ha viscut intensament”

barcelona

El coronavirus ja fa estralls en grans noms de la música

BARCELONA

Un repte: dibuixar l’aire

barcelona

Tot el Festival del Circ, a la xarxa

MERCÈ ESPELLETA
Actriu i presidenta de Projecte Vaca

“Esmorzo davant de la porta del jardí: em dona molta pau”

la música

Tres òperes del Festival de Peralada

Fimag es queda sense trucs i suspèn funcions

Torroella de Montgrí

Ullastret en 3D i els cranis enclavats