Comunicació

Aina Aranda

Planificadora de bodes

“Es poden fer casaments de qualitat amb pocs diners”

  • La planificadora de bodes Aina Aranda XAVIER FREIXA
  • VÍDEO: Entrevista a Aina Aranda
Des de fa uns mesos, ha començat a oferir un servei de wedding and event planner a Vic. Què és això?
És un servei d'organització de casaments, altres celebracions familiars i, fins i tot, festes infantils amb la filosofia que ha de ser totalment personalitzat.
La seva filosofia a l'hora d'organitzar actes és particular...
A mi m'interessa molt que els nuvis tinguin un casament fet a mida. No m'agraden els casaments que ja estan preparats i t'hi has de cenyir. Es tracta d'intentar buscar aficions en comú entre els nuvis i, a partir d'aquí, organitzar tot l'esdeveniment. I sobretot tenir molt en compte adaptar el pressupost a cada client i, a més a més, amb els temps que corren ara: es poden fer casaments de qualitat però amb poc pressupost. En temps de crisi és quan surten les millors idees.
I d'on li ve aquesta dèria per la moda i els casaments?
Vaig començar estudiant assessoria d'imatge perquè m'agraden els temes de moda i comunicació. Tenia una assignatura que era protocol i organització d'esdeveniments i, a partir d'aquí, m'hi vaig començar a interessar i vaig fer el curs d'especialització de wedding planner a Madrid.
A casa i amb els seus amics, sempre ha sigut la que ho organitzava tot?
Sí, sempre m'ha agradat organitzar festes i considero que sóc una persona creativa. Si s'ha de fer alguna celebració, jo sóc la que dic de seguida: “No patiu, ja me'n cuido si voleu”. Hi gaudeixo. Sobretot decorant. Puc estar setmanes ideant-ho. Va molt amb el caràcter: depèn a qui li ho proposis, potser se li fa una muntanya. Et porta molts nervis. Fins que no s'ha acabat la festa, estàs patint perquè vols que la gent ho trobi tot bé.
Les festes familiars que ha organitzat han acabat d'ajudar-la a fer el pas?
Sí, quan ja havia acabat els cursos, els meus avis van fer 60 anys de casats i, com a regal sorpresa, els vaig decorar tot el menjador amb paper i tul de tons blancs i grocs, flors naturals... Vaig cobrir totes les cadires, vaig penjar borles, vaig fer gerros... I en total potser em vaig gastar 30 euros! I, a partir d'aquí, tothom em va començar a dir que havia quedat molt professional, realment valoraven molt el que havia fet, i vaig pensar: “Per què no intentar-ho de manera professional?”.
Podríem dir que es una de les úniques que ofereix aquest servei a Osona?
Diria que sí. Hi ha empreses que també l'ofereixen però més a nivell de contractació de serveis. En canvi, jo vull promocionar molt la decoració, la personalització i l'assessorament en la imatge personal de la núvia, els acompanyants o l'amfitrió de la festa. Acompanyar-los a comprar el vestit o orientar-los amb el protocol. És un servei afegit, el de protocol: de vegades un no sap com actuar en casaments i es necessiten unes pautes per anar tranquils en un dia en què s'està nerviós i no es pot deixar cap imprevist al descobert.
Per tant, la diferència amb les empreses de contractació és que vostè és semblant a aquests nous perfils de coach o personal shopers?
Exacte. Les diferències estan en què nosaltres assessorem més en el tema d'imatge i protocol. Les altres empreses potser et busquen una esteticien o perruquera però no t'assessoren en quant a l'estil o a l'hora de fer una imatge total d'algú o de l'esdeveniment. A més, si cal anar a buscar partides de naixement a l'Ajuntament, i portar tot el tema de paperassa, també es pot fer. Ara vull intentar fer un curs de maquillatge professional, per poder oferir aquest altre servei i, d'altra banda, intentar col·laborar amb productores, televisions, cinema...
A Catalunya hi comença a haver planificadors de bodes a principis dels 2000. No hi ha gaire tradició comparat amb el món anglosaxó, oi?
Als Estats Units i al Regne Unit hi ha molta tradició. De fet allà gairebé ningú es casa si no hi ha una wedding planner al darrere. Aquí va venint a poc a poc, sempre arriba tot més tard. Al principi va començar com una cosa molt elitista i només s'ho podien permetre persones de nivell adquisitiu alt; és una despesa més dins del pressupost del casament.
Ara això ha canviat?
Ara això està canviant. S'estan oferint aquestes filosofies d'ajustar el pressupost i tothom pot contractar el servei.
Abans la gent no necessitava planificadors perquè només calia preocupar-se de l'església i el convit. Quina tendència social ha canviat perquè ara la gent hi acudeixi?
Aquí sempre ha sigut típic que els pares o les germanes s'encarreguessin d'organitzar els casaments. Ara què passa? Que els pares i els germans treballen i la gent no té temps. A més, es fan molts casaments civils i a la gent li agrada buscar un lloc maco i decorar-lo. Abans anaves a l'església, et casaven, es feia un àpat i ja estava. I ara hi ha infinitat d'opcions.
Algunes de les quals ens arriben del món anglosaxó. Començarem a veure dames d'honor als nostres casaments?
Sí, hi ha casaments d'aquí que tenen dames d'honor en comptes dels nens que abans portaven els anells. Ha passat el mateix amb la tradició de tirar el ram, totalment anglesa; abans no es feia, hi havia la tradició d'entregar-lo a una persona que tingués parella i es considerés que era la següent que s'havia de casar. Un altre canvi és fer un còctel a peu dret, més informal, en comptes d'un banquet, més clàssic i tradicional. Les coses estan canviant i el que ens ha vingut de fora està apretant molt fort aquí, com els baby showers, que ara comencen a estar de moda.
Ah sí?
Són les festes que fan les noies que estan embarassades abans que neixi el nadó i en què les seves amigues els porten regals. Se sol fer un berenar i normalment són festes on només hi van noies. Són típiques dels Estats Units però també de sud Amèrica. Jo ja sé de gent de Vic que n'ha fet. En comptes del bateig hi ha qui prefereix el baby shower.
Troba dolent que ens arribin totes aquestes tendències de fora i ens puguin fer perdre la nostra identitat?
No em fa por el que ve de fora. Estem en un moment que ja ens hauríem d'anar renovant, conèixer altres coses a banda del típic casament de tota la vida, canviar una mica. Hi ha hagut uns anys en què els casaments han quedat desfasats: “Jo no em vull casar perquè trobo que és com una comèdia”. I ara si ho fas molt personalitzat la gent diu: “Que bonic que ha sigut aquest casament”.
Quines són les últimes tendències en casaments?
Ara el que està molt de moda és el fes-t'ho tu mateix: hi ha mil blocs americans i anglesos que t'expliquen coses de decoració molt atractives i que, potser, estan fetes de paper i, en realitat, t'han costat un euro. També agrada molt, sobretot, el tema vintage, recuperar allò d'abans però modernitzat. En quant a estètica de casament, es porten molt rams de flors silvestres combinades amb cartró o paper crêpe. Ara el que agrada més és donar-hi un estil bohemi, no gaire clàssic.
I també s'han posat de moda les bodes respectuoses amb el medi ambient.
Estan a dins dels casaments temàtics: tries una temàtica que t'agradi i ho ambientes tot al voltant d'aquesta, ja sigui intentant que sigui una boda cent per cent ecològica o bé donant un estil marítim en casaments que es fan a la platja... Hi ha gent també que es casa a l'estil medieval i fins i tot fan un banquet medieval i els convidats van vestits com a l'edat mitjana.
El 2011, els matrimonis a Catalunya van disminuir lleugerament per tercer any consecutiu. Li fa por que aquí, amb la crisi, la figura del wedding planner no es generalitzi i vostè no pugui treballar?
Aquí serà difícil generalitzar la tendència però no impossible. La gent potser és més tancada i encara va amb la mentalitat d'organtizar-s'ho amb l'ajut de la família. A Barcelona ja es coneix més, a diferència d'Osona: fas contactes amb alguns proveïdors i els has d'explicar què és un wedding planner.
Si més no, ve mercat de fora. Alguns irlandesos, per exemple, decideixen casar-se aquí.
De fet, hi ha molta oferta d'empreses especialitzades en casaments de parelles estrangeres. Pensi que a la gent d'Anglaterra els agrada molt el clima d'aquí i, per tant, prefereixen casar-se a Barcelona, a la platja.
El món de la moda ha sofert canvis amb l'era digital. Ha passat el mateix amb el dels wedding planners?
Sí, de fet s'han donat a conèixer amb les noves tecnologies. Si no tinguéssim internet i no es poguessin visitar els blocs, segurament no es coneixerien perquè això no s'ha estilat mai aquí.

Servei personal

Un grau superior d'assessoria d'imatge personal i corporativa i un curs d'especialització a l'Institut Espanyol de Wedding and event planner de Madrid han portat a Aina Aranda (Vic, 1991) a començar a oferir un servei d'organització de casaments i celebracions a Osona. És una tasca encara poc generalitzada a la comarca i la desenvolupa amb l'objectiu de donar un servei semblant al d'un personal shoper, totalment personalitzat, tan pel que fa a l'estil com al pressupost.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
En Temps Real, 9 de desembre

En Temps Real, 9 de desembre

BARCELONA
En Temps Real, dissabte 7 de desembre

En Temps Real, dissabte 7 de desembre

Barcelona
En Temps Real, 5 de desembre

En Temps Real, 5 de desembre

BARCELONA

Els serveis informatius de Betevé, Premi Muriel Casals de Comunicació 2019 en el marc de la Nit de Santa Llúcia

Barcelona

Un Pol més ric, versàtil i madur

Barcelona
En Temps Real, 4 de desembre

En Temps Real, 4 de desembre

BARCELONA

‘Merlí. Sapere Aude’ descobreix el salt vital de Pol Rubio a partir del dol, la bisexualitat o el bilingüisme

barcelona
En Temps Real, 3 de desembre

En Temps Real, 3 de desembre

BARCELONA
En Temps Real, 2 de desembre

En Temps Real, 2 de desembre

BARCELONA