Comunicació

1.23 h de la matinada del 26 d’abril del 1986

HBO ha aconseguit un dels seus grans èxits dels últims anys amb la minisèrie de cinc hores ‘Chernobyl’, creada per Craig Mazin

Dinou nominacions als premis Emmy que es lliuraran el 22 de setembre, milions d’espectadors a tot el món, sèrie més ben valorada de la història pels espectadors del portal IMDB en el moment de l’estrena (ara ocupa la quarta posició) i un gran augment del nombre de visites de turistes a la zona d’exclusió al voltant de la central. Aquestes són algunes de les dades que permeten afirmar, sense gaire marge d’error, que la minisèrie Chernobyl és tot un fenomen televisiu i ha entrat a formar part de la llista de grans èxits d’HBO, juntament amb Juego de tronos, The wire, Los Soprano, Sexo en Nueva York...

Dividida en cinc episodis d’una hora, aquesta coproducció nord-americana i britànica ha estat creada i escrita per Craig Mazin, i dirigida per Johan Renck. Arrenca amb el suïcidi de Valeri Legasov (Jared Harris), un alt funcionari i expert en centrals nuclears que va tenir un paper fonamental en la gestió de l’accident que es va produir al quart reactor de la central de Txernòbil a la 1.23 de la matinada del 26 d’abril del 1986. La minisèrie reconstrueix els fets a partir de diversos protagonistes. D’una banda, veïns i treballadors (soldats, bombers, miners...) que van lluitar per evitar una catàstrofe encara més gran, molts dels quals van acabar sent víctimes de la radioactivitat. Molts d’aquests testimonis van ser recollits per la premi Nobel 2015 Svetlana Aleksiévitx a La pregària de Txernòbil. Però la sèrie té altres fonts d’informació: explica la gestió del desastre per part de les autoritats i els científics, amb personatges com Legasov, Sxerbina (l’actor suec Stellan Skarsgard), Khomiuk (l’actriu anglesa Emily Watson) i el mateix Gorbatxov (David Dencik, en un breu paper).

La incertesa dels primers moments, el retard a l’hora d’acceptar que allò era una catàstrofe d’una gran magnitud, les mesures que van prendre les autoritats i l’heroica i tràgica participació de molta gent anònima per frenar el desastre centren l’argument dels cinc episodis, narrat de manera cronològica.

Documental de ficció

Craig Mazin ha explicat a la premsa que la intenció de Chernobyl era fer “un documental de ficció, en què la realitat és protagonista”, perquè “no hem d’oblidar el que va passar, no podem deixar que la història es repeteixi”. Insisteix que “aquesta és una narració que diu la veritat, una història real”, que va passar dins d’un estat totalitari que ja no existeix. “La conclusió és que quan la gent tria mirar cap a un altre costat i ignorar la veritat, es troba amb desastres d’aquesta magnitud”, afirma Mazin.

La sèrie ha provocat un encès debat als territoris de l’antiga Unió Soviètica, amb posicions que van des de l’entusiasme i l’agraïment per poder conèixer la veritat fins a les crítiques ferotges. A Rússia ja preparen una sèrie amb una versió diferent del que va passar. De moment, Chernobyl es pot veure a HBO, i l’11 d’octubre s’editarà en DVD i Blu-ray.

Els llibres d’Aleksiévitx i Álvaro Colomer

DAVID CASTILLO

La premi Nobel 2015 Svetlana Aleksiévitx va entrar a la zona de Txernòbil i ho va plasmar en un dels seus impactants reculls de testimoni, La pregària de Txernòbil, amb magnífica edició i traducció de Marta Rebón per a Raig Verd, que ha publicat gran part de l’obra de l’escriptora bielorussa. També ho va fer, però, el narrador i periodista català Álvaro Colomer, que a Guardianes de la memoria (2007) va recuperar diferents indrets marcats per les explosions –Gernika, Transilvània, Lourdes, Auschwitz i, sobretot, Txernòbil–, dels quals fa descripcions després d’haver trepitjat aquella terra contaminada, on es van quedar part dels habitants, sobretot camperols que no van acceptar una altra manera de viure. La literatura i el periodisme d’Aleksiévitx també és així. Mai no cedeix a les temptacions de la imaginació ni a les exageracions de la necessitat de contar que tenen els periodistes. Veterans que tornen de la guerra d’Afganistan, víctimes de la guerra radioactiva o personatges, com els habitants de l’àrea afectada per l’explosió, supervivents d’una tercera guerra mundial gens virtual. Posar veu a aquests desheretats és l’orgull del periodista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
En Temps Real, 9 de desembre

En Temps Real, 9 de desembre

BARCELONA
En Temps Real, dissabte 7 de desembre

En Temps Real, dissabte 7 de desembre

Barcelona
En Temps Real, 5 de desembre

En Temps Real, 5 de desembre

BARCELONA

Els serveis informatius de Betevé, Premi Muriel Casals de Comunicació 2019 en el marc de la Nit de Santa Llúcia

Barcelona

Un Pol més ric, versàtil i madur

Barcelona
En Temps Real, 4 de desembre

En Temps Real, 4 de desembre

BARCELONA

‘Merlí. Sapere Aude’ descobreix el salt vital de Pol Rubio a partir del dol, la bisexualitat o el bilingüisme

barcelona
En Temps Real, 3 de desembre

En Temps Real, 3 de desembre

BARCELONA
En Temps Real, 2 de desembre

En Temps Real, 2 de desembre

BARCELONA