Jordi Panyella

Jordi Panyella

L’APUNT

A l’estiu també es paga el lloguer

Segurament a més d’un li farà nosa llegir la notícia de l’Elena Ferran que obre aquesta secció i també aquest diari. On vas a parar dona! En ple mes d’agost, amb la calor que fa, haver d’explicar...

De set en set

Ciutadans ha mort

Acabat el llarg cicle electoral de primavera, és moment de donar un cop d’ull al nou mapa polític del país i treure’n conclusions. És com si s’hagués aixecat la boira i ara quedés net el paisatge...

L’APUNT

‘E la nave va’

Bèlgica va estar més de 500 dies sense govern i el país no va naufragar. Mariano Rajoy va estar quasi un any sencer en funcions abans que no aconseguís ser reelegit president del govern espanyol i...

opinió

Fèlix Millet, 10 anys culpable

El cas del Palau de la Música ha capgirat de forma grotesca el concepte de la presumpció d’innocència. Sense poder ser considerat encara formalment culpable de l’espoli, per la inexistència d’una...

De set en set

Deixar-se guanyar

Les guerres sempre es perden. No hi ha res a fer, l’enemic sempre és més fort, sempre guanya. No cal ni fer el gest de posar–s’hi, que les armes pesen molt i el camp de batalla queda lluny. No...

L’APUNT

Això de l’anomenat procés s’ha acabat

Tararí, tararí, tot té el seu principi i la seva fi. La batalla pel control del territori ho ha dinamitat tot. Arriba el temps de les casernes d’hivern. Fa una calor que espanta, i la calor sempre...

De set en set

(!)

A vegades les lletres esdevenen una nosa per explicar el sentit profund de les coses, són sobreres, prescindibles. Hi ha significats que caminen sols, sense la necessitat de repenjar-se en la crossa de...

L’APUNT

Més lluny, sempre molt més lluny

Si algú altre ja ho ha escrit, no cal esmerçar nova tinta, i si és un poeta encar millor que un simple periodista. Ahir, després de les paraules de Roger Torrent demanant reprendre la iniciativa política,...

De set en set

Del somriure

un somriure és el fil d’estendre d’on penjar-hi la camisa de la felicitat. La roba sempre pesa, el fil s’arqueja i dibuixa un somriure al blau lluminós del cel. Els terrats són plens a vessar...