Web versió mòbil
Dimarts, 2 març 2021
Recorda'm
En portuguès, “cafuné” és el gest afectuós de passar els dits entre els cabells de qui estimes. Ell escriu: “Jo voldria dir-te les constel·lacions, i fer-te milions de carícies en cascada....
Em diu l’autor de l’obra reverenciada que això pot semblar una mena de self publicity. No parlaré de la meva darrera traducció –i el meu proper tatuatge–, La Fam Invisible, el flamant llibre...
Realment mai no podem acabar de descartar que l’ésser humà contemporani ha tocat sostre en qüestió d’imbecil·litat. Sempre hi ha novetats que engreixen els annals de la psiquiatria. Llegeixo una...
Home de les estrelles, no oblidis mai que tu i jo ens hem posat calents a les escales d’una basílica de façana barroca, hem abandonat el dinar intacte a la taula de qualsevol restaurant i hem deixat...
Set dies enrere la meva àvia Mercè va fer noranta-set anys. La iaia és una dona bonica d’ànima biònica, per bé que aquesta definició pugui semblar una paradoxa. És tot cor, però té una energia...
Diu Cortázar que cal tornar a intentar-ho tot, i que l’amor no té per què ser una excepció. Clar que els humans són les úniques criatures de l’univers que a banda d’ensopegar mil vegades amb...
Lluito per les coses que valen la pena, com una posseïda, fins que aquestes coses em fan fora. Somriu, t’estic oblidant tal i com volies. Ho has aconseguit, m’he avesat al teu silenci. I mira que...
Passejant per Calella de Palafrugell, una botiga a peu de carrer em crida. Veig complements, cistells de vímet, polseres de turmell amb turqueses i picarols diminuts. Al penja-robes, només enfoco una...
Si entres per la porta quan ja fosqueja, el batec se’m dispara sense pietat. El neguit pot drenar en malestar o en un assossec fins ara incògnit. Obrir la porta i haver-te de mirar, de peus a cap, com...
Pàgina 9 de 28